La seu d'Urgell

Sortim de bon matí cap a la comarca de l'Alt Urgell. Pel camí es comença a fer present els colors de la tardor, que omplen el paisatge d'una gran varietat de verds, grocs, ocres i vermells, com en cap altre moment de l'any. Aquesta estació però també és propicia a canvis sobtats del temps, amb núvols i pluja freqüents.

En arribar a la Seu ens dirigim a la casa rural les Valls del Cadí, on ens hostatgem. Aquesta antiga masia ha estat restaurada, i habilitada una part, per dedicar-la al turisme rural. Aquesta activitat resulta un bon complement de les activitats agrícoles i ramaderes, tan mermades els darrers anys.

Ja a la catedral el primer treball és a la galeria superior de l'àbsis, però l'accés no és públic i cal que ens obrin una porta del costat dret del transcepte i pujar per una mena de passadís estret amb escales molt altes, ple de teranyines. La primera sorpresa és que la galeria es troba plena d'excrements de colom, que pel que es veu aquí són una autèntica plaga. Busquem doncs una escombra i netegem el terra per deixar la panoràmica una mica decent.

En una de les estances superiors trobem un objecte curiós, relíquia del passat, es tracta d'una matraca enorme, antic instrument de percussió que s'utilitzava durant la setmana santa quan no es podien fer sonar les campanes. És una roda de fusta accionada amb una maneta, que conté 10 martells de fusta, que en girar fan un soroll estrepitós.

A la una del migdia encara estem a la galeria i han de tancar l'església i el museu, però ens donen la opció de quedar-nos tancats al claustre. Com que cal aprofitar la llum i sembla que a la tarda hi haurà tempesta, doncs hi accedim. Sort que portem un entrepà ja que no obriran fins a les 4 de la tarda.

Aprofitem aquesta insòlita situació per fer diverses panoràmiques del claustre i també per fer fotos de l'interior de l'església de Sant Miquel que també ens han deixat oberta.

El claustre de la Seu és magnífic, ampli i lluminós, on hem tingut el privilegi de passar aquestes hores de calma i pau. Cap a mitja tarda però el núvols cobreixen el cel i comença a descarregar amb força un aiguat considerable.

Mentre cau la tempesta aprofitem per fer l'interior de l'església i el museu. Tan sols ens anem trobant amb un grup de turistes francesos jubilats que semblen esperar que passi el temporal.

A les sis es tanca i encara plou. Carreguem el material al cotxe i aprofitem per passejar pels nombrosos carrers porticats que hi ha en el centre històric.

Al final de la tarda deixa de ploure i en el cel apareix un fantàstic espectacle de colors: lila, rosa, blau elèctric, taronja i vermell. Demà al matí farem les fotos de l'exterior, però ara, amb la llum que té el cel i les façanes ja il·luminades no em resistexo a fer un intent. Ja de nit anem a descansar a la casa de pagès que ens hostatja.