Pinell de Brai

Avui arribem a les Terres de l'Ebre i pujant per una tortuosa carretera (C-43), de Tortosa a Gandesa, en mig d'un paisatge sec, dur, amb treballats d'oliveres, amel·lers (com diuen aquí) i frondoses vinyes, trobem a uns dos quilòmetres a la dreta El Pinell de Brai, un poblet tranquil i entranyable. Ens hostatgem a Ca l'Àngel, un allotjament rural, molt ben arreglat i on per cert tenen també la tradicional fonda, on es menja molt bé per un preu molt raonable.

El motiu del nostre viatge aquí és pel Celler Cooperatiu, un edifici modernista, també conegut com “La Catedral del Vi”, és l’obra mestra de l’arquitecte Cèsar Martinell i Brunet (deixeble de Gaudí), construït entre 1918 i 1927. L'interior té unes enormes arcades parabòliques, fetes de totxana, que sustenten tota la coberta. La façana està decorada amb un fris de mosaic, del ceramista Xavier Nogués, que conté estampes que fan referència als treballs del camp, al vi i l'oli. Una obra que impressiona per la seva grandiositat i elegància, i fa pensar en la capacitat creativa del seu creador i el saber fer les artesans de fa un segle.
Davant el celler hi ha una mena d'esplanada, amb uns arbres i uns bancs per seure. Ens observa des de l'ombra un vall pagès que de mica en mica i entrem en pausada conversa. El bon home ens explica els patiments de la pagesía i com s'ha perdut la il·lusió d'altres temps. En aquest celler ja no es produeix vi ja que els camps s'han anat abandonant o canviant de conreu cap als amel·lers i les oliveres, però que ara tampoc són rendibles. Es queixa de que el preu del vi i de com s'ha revaloritzat, no ha repercutit al preu de la verema que paguen al pagès. Ja tan sols queden alguns pagesos jubilats que conreuen la terra i el desanim s'ha apoderat de la majoria. Tota una paradoxa per meditar.

Arribada la nit anem a descansar a ca l'Àngel on hi estem molt bé però hi trobem a faltar una connexió a Internet, ni que sigui per wiffi, ja que hem de consultar el correu i enviar missatges. Decidim doncs arribar-nos a Gandesa i mirar de connectar-nos... fem la tècnica del rastrejador 'pirata' o sigui anar amb el portàtil a la falda, tot conduint pels carrers del poble... trobem molt poques senyals i tan sols alguna oberta, però molt dèbils. Finalment captem una forta senyal que ens porta a la Fonda Serres, una antiga fonda ara plena majoritàriament treballadors de l'europa de l'est i altres orígens que es dediquen sobretot a feines de la construcció. Demanem alguna cosa per sopar, obrim els dos portàtils i ens connectem a la xarxa, en mig de la mirada sorpresa dels altres hostes que sopen a la sala.