dimecres, 8 d’agost de 2007

Palau de la Generalitat

Avui dia 8 d'agost és el meu aniversari, 54 anys i una feina maca per fer.
Vam decidir amb el Bob de fer junts el Palau ja que, a més de la feina que hi teniam, era una bona oportunitat de visitar-lo, ja que no és fàcil obtenir els permisos per poder fer fotos lliurement pel seu interior. Malauradament aquest matí plou de forma abundant i continuada. Despres de veure les localitzacions decidim que jo faré avui els interiors i demà ell farà els espais exteriors. El temps mana. Com que és agost molta gent està de vacances i, apart dels pocs funcionaris que hi ha i operaris fent reformes, no puc veure cap cara coneguda; m'hauria pogut saludar al nostre President.
El Saló Sant Jordi impressiona, però em preocupa la diversitat de llum. Per un costat la llum interior, càlida, però que enfoca majoritàriament al terra (que per cert està molt polit i reflexa tot com el vidre), així doncs molts espais, especialment del sostre es troben en penombra. Per altra part tenim la llum que entra per un costat per les finestres que donen a la plaça Sant Jaume i per l'altra part la llum del pati d'entrada. Ambdues amb llum especialment freda avui per causa dels núvols. Així doncs emprenc la laboriosa tasca de fer bracketing pensant en resoldre l'interior amb HDR, despres caldrà fer unaltra passada amb la temperatura del color exterior. El resultat, despres del llarg procés d'ensamblatge de tot plegat, ha estat al meu entendre satisfactori.

La tècnica HDR és molt nova i dona uns resultats estranys, però crec que val la pena avançar en la recerca. He montat un petit exemple de quin és el problema i com es resol:


en aquest punt de la Capella Sant Jordi tenim que l'espai interior hi ha poc llum i per la porta podem veure l'espai exterior que dona al pati dels tarongers, pel que ens entra llum dia molt més intensa. Per tant si mesurem la llum exterior ens dona que necessitem per exemple 1s. d'exposició però l'interior ens quedarà molt fosc, mentres que si fem cas a la llum interior necessitem una exposició de 5s. però llavors ens queda l'exterior cremat.

Aquest problema amb la vista humana no ens passa ja que tenim una major latitud de visió, o sigui que podem percebre simultàniament un rang major d'il·luminació. Les pel·lícules de suport químic tenen encara una latitud una mica superior a les digitals, però en tot cas tampoc resoldrem el tema. Així doncs una possible solució és la que ens dona aquest mètode del HDR (Hight Dinamic Range) [per contra del mètode tradiconal que s'anomena LDR (Low Dinamic Range)].

Utilitzarem tres imatges amb la mateixa obertura de diafragma però amb tres velocitats diferents. Per obtenir uns bons resultats cal utilitzar sempre trípode i, si la nostra màquina ho suporta, el sistema anomenat 'bracketing' que permet fer tres fotos consecutives indicant de forma automàtica les diferencies en l'exposició. Posteriorment amb l'ordinador es tracta de fer una mena de 'mitja' de les parts exposades que ens interessin. Un dels millors programes per fer-ho és el Photomatix (Photoshop també té una eina per fer-ho però menys especialitzada). El resultat és una imatge de 32 bits per canal (de trilions de colors), que no podem veure representada en un sistema convencional amb monitors que suporten imatges de 8bits per canal (16.7 milions de colors). Aquesta imatge conté tota la informació de les tres imatges i es pot guardar en format natiu .hdr o .tif (32bit). Cal despres fer-ne una versió de 16 o 8 bits prenent decisions sobre la intensitat, els nivells, la lluminositat i saturació. Per tant un procés totalment subjectiu amb virtualment infinits resultats possibles.

Aquesta tècnica, de moment molt nova i experimental, té els seus partidaris i detractors. Per exemple al meu company de projecte Bob Masters no li agrada gens, diu que tot queda molt pla i estrany. I en certa mesura crec que té raó, però és innegable que a nivell de descriure i explicar un espai té el seu interès.

Mentres estic calficat amb aquestes cabories, resulta que a fora comença a sorgir clarianes en el cel i uns tímids rajos de sol il·luminen el Pati dels Tarongers. Aniré doncs amb paciència a veure que hi puc fer.

En una foto panoràmica lo pitjor que pot passar és un cel amb clarianes que tapen el sol de forma arbitrària i inesperada. Quan fas 25 fotografies girant la càmera 360° i tens una variació de llum tan gran en algunes d'elles, els resultats són impresentables.
Despres d'una llarga espera i de tres intents finalments tinc una sequència acceptable. Els resultats són aquets:


I aquesta és la versió interactiva QTVR.

1 comentari:

B. M. ha dit...

Quina passada això del Palau de la Generalitat!, algun dia l'he de visitar, a veure si enganxo el dia de portes obertes.

Ei les fotos panoràmiques molt ben parides!