Els Vilars. Jaciment ibèric d'Arbeca

Mare meva quina cremada del sol!! Avui hem anat a les afores d'Arbeca a visitar el jaciment ibèric d'Els Vilars i hem fet una fotografia semi-aèria sota el sol del migdia. No hi hem pogut anar de bon matí perquè els arqueòlegs hi treballen fins les tres. Precisament comencen a les 6:30 del matí per evitar el bat de sol! L'Arés Vidal ens ha fet una detallada explicació sobre el jaciment i els seus descobriments. Ens ha recomanat de plantar el màstil just a l'entrada principal del poblat per ser d'una rellevància històrica important.

L'operació de la fotografia aèria ha durat unes quatre hores amb la única protecció solar d'un para-sol de platja! Un vent puntual ens salvava de la desesperació, però havíem d'esperar a que anés minvant d'intensitat per poder fer les fotografies amb el màstil. En una de les esperes i entre glops d'aigua m'he escapat amb el teleobjectiu a fer fotos de l'espai per descobrir paisatges amagats entre roca i roca i, com no, d'immortalitzar l'operació amb el màstil. Somreia pensant que si ens veiés un pagès a la llunyania amb aquell tros de "trasto" no sabria entendre què estaríem tramant!

Aquí us deixem algunes imatges que creiem que han quedat interessants. Un cop més ens continuem fascinant amb les possibilitats del tractament de la llum i el color del revelat digital del format RAW... Just damunt d'aquest text he posat un exemple.

+ info

Fa uns dies, vam anar a fer algunes panoràmiques a la Universitat de Cervera. No l'havia visitat mai, tot i tenir-la aprop de Tàrrega. L'antiga Universitat, construïda entre el 1718 i el 1740, ara acull diversos centres, un institut de batxillerat entre ells. Mentre passejàvem pel recinte, pensava que havia de ser un privilegi passar part de la teva adolescència en un entorn tan especial. Els espais estan impregnats d'estètica històrica. És fàcil tenir la sensació de fer un viatge en el temps, de despertar la curiositat i fer volar la imaginació.

Hem aprofitat aquesta ocasió especial per fer fotografies en RAW i així poder experimentar una mica més en el processat del negatiu digital i aprofunditzar en les seves possiblitats de tractament del color sense pèrdues.

Un cop més, avui us presentem un recull fotogràfic de la Universitat de Cervera des d'una mirada més personal.

Centcelles

Avui viatgem fins a Constantí, al Tarragonès, on hi ha aquesta antiga vil·la romana.
És un lloc tranquil i espaiós, on pots imaginar-te per un moment l'activitat que hi havia fa mil set-cents anys.

A Centcelles hi anem amb una missió molt especial. Es tracta de fer una panoràmica dels mosaics que es troben a la cúpula, a uns 10m d'altura. Els mosaics tenen una gran importància ja que són els més antics descoberts d'origen cristià sobre un edifici romà.

Utilitzem un pal neumàtic que pot arribar fins als 15 metres; i al cap de munt hi muntem un capçal motoritzat, controlat de forma remota. La càmera 5D MkII té l'opció de ser operada amb un ordinador i gestionar-ne tots els seus paràmetres. Així, un cop muntat tot el sitema, fem una llarga sèrie de fotos amb cercles de diferents angles, amb una òptica de 14mm.

Les condicons de llum no són massa bones per obtenir una definició de gran nitidesa i donades les oscilacions del pal, encara que mínimes, ens obliguen a utilitzar un ISO gran, 1600, per tenir una velocitat d'obturació de 1/60. Cosa que ocasionarà l'aparició d'un gra considerable en les imatges. Però el punt de vista serà insòlit. L'Alber Sierra també ens proposa d'enregistrar el so ambient, res en concret, tan sols l'acústica del lloc, cosa que fem amb la mateixa 5D ja que disposa d'opcions de captura d'audio. El micro no és de gran qualitt però suficient per captar l'ambient.

Els resultats han estat espectaculars, amb aquesta panoràmica suspesa 'a l'aire' que produeix fins i tot un cert vertigen. En el processat posterior, laboriós (ja que s'ha de fer 'desapareixer' el pal), també fiquem a punt una versió de visualització amb Flash, amb els botons 'oficials' de parimoni.cat i una opció que permet veure la panoràmica a pantalla complerta. Si disposeu d'altaveus podreu també escoltar el so de la sala.

L'esforç ha valgut la pena.

Detalls del patrimoni, una mirada particular

En la feina de documentar els elements del patrimoni sempre intentem ser rigorosos i representatius, aconseguir imatges descriptives lo més objectives possibles. Cal buscar el punt de vista més clar, la llum adequada, el focus precís, la composició equilibrada... i en la fase de 'laboratori' fer una correcció de llum i color formal, sempre ponderada, en alguns casos amb imatges preses amb carta de grisos.

Però sens dubte en molts indrets hem vist detalls, situacions, persones o simplement ombres que no podem resistir la temptació de buscar-hi una mirada més personal, un tractament subjectiu, arriscat o simplement experimental. És una visió menys objectiva i més de caire artístic, interpretant l'espai, la llum i els moments viscuts, però que ens han deixat d'una forma o altra una certa petjada emocional.

La majoria d'aquestes imatges se'ns queden al calaix, per un record personal o compartit amb amics, però ara hem decidit ferne una selecció i publicar-les en forma de galeria en aquest bloc. És la nostra mirada particular.

Avui us presentem el Monestir de Poblet. (28-5-09)

No eren pomes, eren figues!

Potser molts dels joves d'avui no ho saben, però abans la televisió no existia. Però no per això es deixaven d'explicar i representar històries fascinants, mitològiques i transcendents. Podien representar-se sobre pergamí, sobre fusta, sobre parets o esculpides en pedra. Els narradors d'històries d'altres èpoques utilitzaven aquestes representacions per il·lustrar els seus relats i deixar bocabadats petits i grans. Una cosa similar a la televisió, però més autèntic.

Per exemple en el claustre principal del Monestir de Santes Creus si pot trobar un fris que representa la creació d'Adam i Eva, els nostres primers pares. Aquestes imatges tallades en pedra estaven originàriament pintades de colors (una mena de falles de València però en miniatura). Els pas del temps n'ha deteriorat la pintura i alguns vàndal d'idees fanàtiques o simplement per ignorància n'han malmés molts elements.

Doncs resulta que un equip de recerca de patrimoni.cat ha realitzat un descobriment transcendental; i tot gràcies a la tècnica de les gigafotos. Ho podem comprovar en detall estudiant les imatges. En la primera podem veure el fris de la dreta (situada en les columnes d'un un angle del claustre), s'hi representa la creació de l'home, del primer home, Adam. Tot seguit podem veure amb tota claredat com literalment s'extreu Eva, la primera dona, d'una costella d'Adam mentre aquest dormia. Ostras, que fort! FRIS primer.

Ells dos van viure feliços al paradís, anaven nus i no sabien lo que era la vergonya. Podien menjar tots els fruits de tots els arbres excepte d'un, l'arbre del coneixement del bé i del mal. Llavors si passem a la segona escena del FRIS segon veiem lo que va passar. Resulta que una serp malèvola va temptar-los a incomplir el compromís i van menjar de la fruita prohibida. I vet aquí que a l'instant van sentir vergonya i es van tapar les parts íntimes.


Aquest fet dramàtic ocasionà l'expulsió del paradís i l'inici de la història de tot plegat.

I ara ve el descobriment. Des de fa segles es pensava que l'arbre prohibit era una pomera, però si mirem amb detall l'arbre on hi ha la serp, i les fulles amb les que es tapen, és una FIGUERA! i evidentment la fruita prohibida són les FIGUES.

Això trastoca segles d'injust menyspreu cap una fruita tan noble i preuada com la poma, i en rescindeix ser l'objecte de la culpa original. Ara els nostres pagesos podran de nou mostrar sense vergonya tan sucosa meravella.

L'equip de patrimoni.cat seguirem investigant ja que ens han arribat notícies que a la catedral de Tarragona hi ha unes imatges que confirmarien aquest descobriment. :-)

Gigafotos

Fa un parell de setmanes saltava la notícia a totes les portades de la premsa escrita, i també en els telenotícies dels principals medis de comunicació de tot l'Estat, que el Museo del Prado publicava, amb la col·laboració de Google, imatges de 14 obres mestres a una resolució enorme. Aquestes imatges permeten ser 'explorades' fins a un detall mai vist fins ara.

Cal explicar que a casa nostra fa ja dos anys, en aquest projecte de Patrimoni.cat, vam començar a produir imatges d'altíssima resolució que es poden mostrar en una pàgina web i ser visualitzades en un detall extrem.

La nostra història comença a mitjans de l'any 2006, quan vaig veure a Internet una imatge gegantina d'un fresc de Gaudenzio Ferrari, del 1513, que es troba a l'església de Santa Maria delle Grazie, a Varallo Sesia (Itàlia). La imatge era de 8,6 Gigapixels i es podia fer zoom sobre qualsevol detall d'una forma similar a la tècnica utilitzada pel GoogleMaps. Actualment la imatge ja no es troba a la web però els seus creadors, Hall9000, han realitzat altres treballs similars sobre pintura mural i arquitectura: HaltaDefinizione

Vaig estudiar a fons la tècnica i el desembre del 2006 vaig fer les primeres proves amb el mural 'Resurrectio' del pintor Josep Minguell, a l'església de Santa Maria de l'Alba de Tàrrega. El 9 de febrer del 2007 vaig composar una imatge de l'altar major del Santuari de Sant Ramon, a la Segarra, amb la tècnica ja depurada.

Es tracta de fer un 'mosaic' de fotos, amb un teleobjectiu, per després ajuntar-les amb un programa específic, com els que s'utilitzen per les panoràmiques. Posteriorment es retoca el color i la lluminància de la imatge resultant i es divideix en una munió de petits fragments (de 256 x 256 pix). El conjunt final s'integra en una pàgina web estàndard i permet visualitzar-se, amb un reproductor creat amb Flash, de forma interactiva i a temps real pel usuari. La tècnica no és complexa però requereix, en la fase de producció, d'una gran memòria i potència de processador per gestionar imatges tan i tan grans; mentres que per ser explorades es pot fer amb qualsevol ordinador personal. Actualment els límits teòrics fins on es podria treballar són imatges de 300.000 x 300.000 píxels, equivalents a una imatge de 100 x 100 m, en els que es podria veure en detall el cap d'una agulla i que el fitxer resultant ocuparia 250 GB. De fet, com em dit, és la tècnica que s'utilitza en el GoogleMaps i GoogleEarth.


Quan vam començar a planificar-ne la realització d'elements del patrimoni, encara no teníem nom per aquesta mena de fotos, va ser llavors quan Albert Sierra va inventar-se el terme 'GIGAFOTOS', realment molt encertat.

Al llarg d'aquests dos anys hem realitzat nombroses gigafotos del patrimoni, de pintura mural, retaules, escultures, arquitectura, paisatge, etc.

Alguns exemples:

Retaule d’advocació franciscana de Lluís Borrassà. Barcelona, entre el 1414 i el 1415
Pintura al tremp sobre fusta. 610 x 422 cm, provinent de l’antic convent de Santa Clara de Vic. Actualment al museu Episcopal de Vic.
Dimensions de la imatge: 6.636 x 8.702 pixels


Monestir de Ripoll, Portada de Santa Maria, s. XII.
Dimensions de la imatge: 29.329 x 23.359 pixels
Nombre total de pixels: 685.096.111 (685 milions de pixels)
que ocupa 2GB (amb TIFF)
a la web fragmentada en 10.580 imatges


Retaule de la passió, mort, resurrecció i ascensió de Crist de Bernat Saulet i col·laboradors Sant Joan de les Abadesses, entre el 1341 i el 1342 Alabastre. Vidre i restes de policromia. 292 x 192 x 20,5 cm Provinent de l’església de Sant Joan i Sant Pau. Sant Joan de les Abadesses (Ripollès)
Actualment al museu Episcopal de Vic.
Dimensions de la imatge: 8.705 x 12.957 pixels


Pintures renaixentistes, 1580
Església de Santa Maria, Arties (La Val d'Aran)
Dimensions de la imatge: 25.769 x 12.338 pixels
Judici Final, la Glòria i l’Infern


Hi han encara molts altres exemples que ens permeten apreciar i estudiar de forma detalladíssima les obres d'art del nostre patrimoni.

És fàcil deduir que aquesta tècnica s'anirà consolidant i ampliant a un nombre molt alt d'aplicacions, i es convertirà en una eina imprescindible d'estudi i divulgació.

Paratges del Patrimoni

Aquest és el primer vídeo d'una sèrie de paratges del patrimoni de Catalunya.
Podem veure-hi imatges de Miravet, Siurana de Prades, Scaladei, Corbera d'Ebre, Santes Creus i Castell de Miravet al llarg de l'any 2008.
Han estat enregistrades amb una càmera de vídeo Panasonic HVX 200.
::veure vídeo::