dijous, 31 de juliol del 2008

Horta de Sant Joan i Arnes


Hem passat la nit a un hotel de Gandesa, un hotel bastant gran, però novament ens hem trobat sense poder connectar a Internet doncs increïblement no disposen d'aquest servei. Ara ens dirigim cada cop més a l'interior i a poblets més petits, i això ens fa pensar que ja no ens podrem comunicar per aquest mitja per uns quants dies.

Enfilem per la carretera de Bot, travessant molts caps de vinyes, i adonant-nos cada cop més com el massís dels Ports domina el paisatge amb la seva imponent presència.

A Horta de Sant Joan el primer que fem és dirigir-nos a l'oficina de turisme per tal que ens orientin sobre on trobar allotjament, hi ha bastanta oferta sobretot de turisme rural, fondes i albergs. Optem per l'alberg 'Els Olivers'. Es tracta d'una casa gran, antic magatzem de fusta, que es va reconvertir en un alberg rural per a famílies i petits grups. Les habitacions són àmplies i amb lliteres, però si hi ha disponibilitat se'n pot disposar de forma individual. Curiosament en obrir els portàtils ens adonem que hi ha un senyal obert de wiffi. Ostres quina sorpresa! Estarem bé aquí.

Anem per feina i ens dirigim al nostre primer objectiu: Arnes. Es tracta d'una petita localitat a pocs quilòmetres d'Horta. EL seu principal element patrimonial és la casa de la vila, d'estil renaixentista. Tan sols se'n conserven les façanes, ja que el segle XIX va ser cremada durant les guerres carlines.
El dia és molt clar i fa una forta calor. La setmana passada va ser la festa major i encara hi ha senyeres pels carrers. A la part baixa de l'edifici hi ha unes porxades amb uns bancs de fusta on els vells del poble es troben per fer-la petar. La nostra presència anima als avis i un d'ells ens explica que era paleta i que va participar en la restauració de l'edifici. La calma d'aquest indret i l'afable caràcter d'aquesta gent en fan un lloc entranyable.
Recentment Arnes ha esdevingut un punt atractiu del que podríem anomenar 'turisme de baixa intensitat', ja que és l'inici de la VIA VERDA, una iniciativa molt interessant que ha reconvertit una antiga via de ferrocarril en un camí de 52 Km per fer excursions a peu o amb bicicleta. Amb inici a Arnes, passa per Horta de Sant Joan, Bot, Santuari de la Fontcalda, Pinell de Brai, Xerta, Aldover i acaba a Tortosa [+info].

De tornada cap a Horta podem contemplar la magnificència dels Ports i a primer terme les Roques de Benet, que en caure la tarda adquireixen unes tonalitats daurades. Els Ports de Besseit són segurament un dels Parcs Naturals de Catalunya menys coneguts però més interessants. Es poden fer diversos itineraris i disfrutar amb un paisatge ple d'indrets sorprenents: masos, fagedes, fonts, coves, singleres, arbres monumentals, flora i fauna.

A uns dos quilòmetres del nucli urbà veiem la muntanya de Santa Bàrbara i als seus peus Sant Salvador d'Horta o, com prefereixen anomenar-lo aquí, el Convent de la Mare de Déu dels Àngels.


Construcció iniciada per l'Ordre del Temple i continuada més tard pels hospitalers. Al segle XVI passa a mans dels franciscans fins al 1835 en què van ser desposseïts de les seves propietats. Guerres, diversos saquejos, incendis i el desballestament privat van deixar aquest monument en un estat ruïnós.
Els darrers anys ha estat restaurada l'església i els dos altars barrocs i s'ha habilitat una sala per exposicions. S'hi celebra el culte en dies especials i es visita de forma guiada pel seu caràcter històrico-artístic.

A l'ajuntament d'Horta ens han deixat les claus, però resulta que a l'entrar ha sonat una alarma que se sentia des del poble... Ups! no ens han dit res d'una alarma... hem trucat a l'ajuntament, als de la central d'alarmes i a mig poble ja que temia ens poguessin venir a detenir en pocs minuts... Per sort hem aclarit la situació i hem pogut fer la feina sense més impediments.

Especialment ens hem entretingut dins el claustre, d'estil renaixentista, inicialment de dos pisos però que tan sols se'n conserva un en peu. A la part del mig hi ha una cisterna (o pou), bastant fonda en la que hi podem veure aigua.

Els claustres sempre els he trobat deliciosos ja que s'hi respira una pau especial, una calma que convida a la reflexió. La llum va canviant en els diferents moments del dia i tan sols se senten els ocells que fan niu en els vells murs. Poso la mà sobre les pedres un moment i penso en els milers d'històries que ens explicarien si poguessin parlar.

Un cop acabada la feina, quan ja es comença a fer fosc, tornem a l'alberg Els Olivers, on tenim ocasió de parlar una bona estona amb en Jordi, el seu propietari, que lluny de sorprendre's, reconeix perfectament tot el nostre equipament: càmeres, ordinadors, capçals, etc. Resulta que va ser un dels responsables de la distribució de sistemes AVID a les grans productores i corporacions televisives del nostre país. Ostres, sorprenent! Era un expert màxim en temes d'edició professional de vídeo. Durant molts anys treballant en aquest camp, tant tècnicament com en els aspectes més enrevessats del màrqueting. Cansat de l'agitació urbana i de les trifulgues empresarials, va decidir tornar al poble i fer-se càrrec de l'alberg que havia creat el seu pare. Ara entenc com en aquest lloc tan apartat hi hem trobat una connexió wiffi!

A la nit, després de donar un tomb pel la plaça i menjar alguna cosa a unes taules que els bars munten al mig del carrer, em poso a la terrassa de l'alberg a connectar amb el meu fill David que es troba a Ramala...(!), parlem i ens veiem per la webcam dels portàtils. Qui ho hauria dit, parlant des de la Terra Alta amb Palestina. I encara hi ha gent que aquesta setmana m'ha preguntat per a què necessitava el wiffi...

Al matí ens llevem amb un cel clar, i puc veure per la finestra el perfil dels Ports, amb els primers raigs de sol que il·luminen les Roques de Benet. Hem estat bé en aquestes terres.

Després d'un bon esmorzar, ens asseiem una estona sota l'ombra d'una morera i conversem afablement amb en Jordi. La Maria aprofita per preguntar molts detalls tècnics sobre els sistemes Avid i sobre l'edició professional. Jo amb un moment munto l'equip i faig una panoràmica del lloc i del moment que hem obsequiat al Jordi per si en vol fer ús per la seva web. Ha estat sens dubte un inesperat i fructuós encontre.

dimecres, 30 de juliol del 2008

70 anys de la batalla de l'Ebre

Dimecres, deixem Pinell de Brai i ens dirigim cap a Gandesa.

Aquesta setmana es recorda els 70 anys de l'inici de la batalla de l'Ebre, una de les més cruentes i decisives de la guerra civil, que va deixar, en els 115 dies que va durar, més de 100.000 morts (quasi 1.000 morts cada dia!).

Hem quedat a primera hora del matí amb Antonio Blanch del Centre d'Estudis de la Batalla de l'Ebre (CEBE) que ens acompanyarà als escenaris més importants. A uns dos kilòmetres de Gandesa, per la carretera de Benifallet, ens desviem pel Camí de la Fontcalda que ens portarà cap un estret i tortuós camí que puja fins un dels punts més alt de la zona, la famosa cota 705 [veure en el mapa] des d'on es podia controlar tota la vall i els pobles del voltant com Gandesa, Corbera d'Ebre, Bot, Pinell de Brai, Prat del Compte, la Serra de Cavalls i tots els camins i vies de comunicació d'aquest pas tan estratègic. En el mitg d'aquest turó l'agrupació de supervivents de la Lleva del Biberó va erigir 1988 un monument a la pau. També en un mur hi ha diverses plaques commemoratives com les dels voluntaris de les Brigades Internacionals, la de la 43 Divisió Republicana i una d'homenatge al general Lister. L'Antonio ens explica que fa un any aquest indret va sofrir l'atac de grups falangistes que van robar algunes plaques i fer pintades feixistes.

En tota la zona es poden veure encara ara trinxeres, 'xavoles' (que així en deien dels refugis improvitzats amb pedres per descansar, menjar o atendre els ferits). Encara ara es troben restes de municions, metralla i fins hi tot bombes de gran calibre sense esclatar. També en els camps apareixen esquelets de joves que aquí hi van perdre la vida i que eren enterrats allí mateix on queien abatuts. Els diferents punts estratègics van anar canviant de ma nombroses vegades, amb constants bombardejos de l'artilleria, nit i dia.

L'Antonio ens explica que acabada la guerra van venir molta gent de diferents indrets de la península a recollir l'enorme quantitat de material militar que hi havia per tot arreu, la gent d'aquí en deien el "metralleros", recollien especialment les veines de coure per vendre-ho com a xatarra. Es van produir molts accidents, morts i amputacions per aquesta causa.
L'Antonio des de petit, amb el seu pare que era pastor, també recolliren molt material, però ell es va dedicar a guardar-ne per fer-ne col·lecció. Ara aquest material, junt amb altres, es troba exposat al museu de Gandesa, on té la seu també el CEBE. En diverses habitacions del edifici del museu (antigues escoles) es poden visitar recreacions de trinxeres, un hospital de campanya i molt material bèl·lic. També és interessant el recull de premsa d'aquell període i les 'octavetes' que llençaves des d'avions per desencoratjar els combatents o la població civil. Em va cridar l'atenció algunes escrites en català llençades pels feixistes i altres amb fotos de presoners menjant tranquilament. Demolidor sicològicament per un jove soldat de 17 anys, dins un forat a terra, bombardejat dia i nit, sense gairebé poder menjar ni veure.


Per la tarda visitem Corbera d'Ebre, la part alta anomenada 'Poble Vell', impressionant testimoni mut de la desolació que va causar el conflicte en els pobles d'aquesta zona. Just enfront de les serres de Cavalls i de Pàndols, epicentres de la batalla, trobem les restes del poble, preservades com a memòria de la barbàrie. Les cases derruïdes, els carrers enrunats, les rajoles de les estances interiors al sol, els cups ensorrats i coverts abandonats... alguns carros en les pallisses atrapats per les bigues caigudes. I l'església barroca de Sant Pere, amb la nau central enfondrada i amb el campanar encara amb els impactes de projectils ben visibles.
Actualment, en mig de la runa, hi ha unes 28 obres escultòriques de 25 artistes, instal·lació col·lectiva que porta el nom de 'Abecedari de la Llibertat'.

Fem fotos, panoràmiques i vídeo, però un fort sentiment de tristesa, pena i impotència ens envaeix. Ha estat un dia dur, molt diferent als itineraris del patrimoni que solem visitat.
Ja quan marxem vam veure aquesta vella i turmentada olivera, tot un símbol que quedarà gravat en la nostra memòria.

dimarts, 29 de juliol del 2008

Pinell de Brai


Avui arribem a les Terres de l'Ebre i pujant per una tortuosa carretera (C-43), de Tortosa a Gandesa, en mig d'un paisatge sec, dur, amb treballats d'oliveres, amel·lers (com diuen aquí) i frondoses vinyes, trobem a uns dos quilòmetres a la dreta El Pinell de Brai, un poblet tranquil i entranyable. Ens hostatgem a Ca l'Àngel, un allotjament rural, molt ben arreglat i on per cert tenen també la tradicional fonda, on es menja molt bé per un preu molt raonable.

El motiu del nostre viatge aquí és pel Celler Cooperatiu, un edifici modernista, també conegut com “La Catedral del Vi”, és l’obra mestra de l’arquitecte Cèsar Martinell i Brunet (deixeble de Gaudí), construït entre 1918 i 1927. L'interior té unes enormes arcades parabòliques, fetes de totxana, que sustenten tota la coberta. La façana està decorada amb un fris de mosaic, del ceramista Xavier Nogués, que conté estampes que fan referència als treballs del camp, al vi i l'oli. Una obra que impressiona per la seva grandiositat i elegància, i fa pensar en la capacitat creativa del seu creador i el saber fer les artesans de fa un segle.
Davant el celler hi ha una mena d'esplanada, amb uns arbres i uns bancs per seure. Ens observa des de l'ombra un vall pagès que de mica en mica i entrem en pausada conversa. El bon home ens explica els patiments de la pagesía i com s'ha perdut la il·lusió d'altres temps. En aquest celler ja no es produeix vi ja que els camps s'han anat abandonant o canviant de conreu cap als amel·lers i les oliveres, però que ara tampoc són rendibles. Es queixa de que el preu del vi i de com s'ha revaloritzat, no ha repercutit al preu de la verema que paguen al pagès. Ja tan sols queden alguns pagesos jubilats que conreuen la terra i el desanim s'ha apoderat de la majoria. Tota una paradoxa per meditar.

Arribada la nit anem a descansar a ca l'Àngel on hi estem molt bé però hi trobem a faltar una connexió a Internet, ni que sigui per wiffi, ja que hem de consultar el correu i enviar missatges. Decidim doncs arribar-nos a Gandesa i mirar de connectar-nos... fem la tècnica del rastrejador 'pirata' o sigui anar amb el portàtil a la falda, tot conduint pels carrers del poble... trobem molt poques senyals i tan sols alguna oberta, però molt dèbils. Finalment captem una forta senyal que ens porta a la Fonda Serres, una antiga fonda ara plena majoritàriament treballadors de l'europa de l'est i altres orígens que es dediquen sobretot a feines de la construcció. Demanem alguna cosa per sopar, obrim els dos portàtils i ens connectem a la xarxa, en mig de la mirada sorpresa dels altres hostes que sopen a la sala.

dilluns, 28 de juliol del 2008

Els perfils de Montserrat


Iniciem una setmana dura, intensiva, ja que a l'agost no volem volem sortir a fer fotos. La sortida massiva de gent de vacances fa que les carreteres estiguin més congestionades i molts punts del patrimoni plens de gent. Dedicarem doncs aquest mes d'estiu a ordenar i muntar tot el material pendent.
Iniciem de bon matí una ruta pels camins i turons del voltant del Parc Natural. Les calitxes que enterboleixen l'atmòsfera, degudes a la calor d'aquesta època de l'any, es van esvaint a mesura qeu avança el dia. En els camps de conreu dominen els colors daurats dels rostolls recents. La Maria i jo anem guiats i conduits per tres responsables del Patronat i del parc. En Ramon és un gran coneixedor de la zona, condueix el tot terreny i ens porta per camins que molt poca gent coneix i que són rarament transitats. Aconseguim vistes insòlites dels variants perfils de la muntanya, també fem gigafotos i vídeo HD.

Al migdia parem per dinar i ho fem al restaurant 'la Barca', al costat de Monistrol de Montserrat. És una sorpresa trobar una cuina de les que anomenen 'd'autor'; sens dubte un racó gastronòmic a descobrir.

Per la tarda tornem a enfilar els camins, ara per filmar la cara sud i l'oest, seguint la ruta de la llum del sol.

Quan cau la tarda sorgeixen nuvolades cap a ponent que ens tapen la llum interessant que ens donaria la posta de sol. Decidim deixar-ho per avui, però abans de marxar contemplem com en els cims de la muntanya es formen les 'mantellines' que és com s'anomenen els núvols que s'arremolinen en els trencants de la serra degut a la condensació de la humitat que porten les marinades.

Ha estat un dia dur, especialment per les altes temperatures d'aquests dies, però la bellesa d'aquests paratges, sempre canviants, ens ha omplert l'esperit.