Fumanyà i Olius

El matí és presenta clar i lluminós, però amb núvols compactes que tapen de tant en tant el sol. Després de fer alguna foto a l'exterior de la catedral de la Seu enfilem la carretera de la Solana cap a Puigcerdà que passa per Pont de Bar, Martinet i Bellver de Cerdanya, seguint el riu Segre amb el vessant nord del Cadí a la dreta i els Pirineus a l'esquerra. El paisatge és d'una bellesa extraordinària. La pluja del dia anterior ha deixat l'aire net i transparent; entre els prats verds i boscos de pins sorgeixen grups de d'arbres caducifolis de colors ocres i ataronjats. Però és aquesta llum especial de la tardor lo que m'encisa.

Travessem el túnel del Cadí i uns quilòmetres després de Bagà trobem un desviament cap al petit poble de Fígols. Continuem pujant l'estreta carretera arribem a les antigues mines a cel obert de Fumanyà. Poc abans ens hem equivocat de camí i hem fet un petit descobriment que ens sorprèn. Es tracta de l'església romànica de Sant Mateu, ni més ni menys que del s. X. Però lo que realment entristeix és veure el seu lamentable estat de conservació. Just al costat, a uns pocs metres, s'ha construït un magatzem agrícola i una vivenda, que pel que sembla no hi viu ningú. La porta de l'església és oberta, tan sols un cable en lliga el pany. A l'interior es pot percebre encara més el seu estat d'abandonament, hi han fet foc en el absis i el cor de fusta s'utilitza com a magatzem. He fet fotos de tot i es poden veure en aquesta pàgina com a testimoni del que queda encara per preservar del nostre patrimoni. Suposo que aquest és un de tants exemples que fica en evidència la paradoxa de l'enorme riquesa del patrimoni històric i, a l'hora, la complexitat de finançar el seu manteniment.

Un cop hem retornat al camí correcte fem cap al jaciment palenteològic on es poden veure les famoses petjades de dinossauris. Sincerament menys espectaculars de lo que m'imaginava. Però un cop et fiques al mig de l'excavació, al costat de la paret, quasi vertical, amb la gran quantitat de marques de les petjades (més de 400), tractes d'maginar com era l'escena fa 65 milions d'anys, i te'n adones també de les immenses forces geològiques que han plegat aquets paratges. Impressionant.

Després de fer les fotos i una panoràmica continuem el nostre viatge, aquest cop cap al Solsonès. Baixem fins a Berga i d'allí una petita i tortuosa carretera ens porta cap a Solsona, passant per petits pobles com l'Espunyola i Navés, on parem a dinar. Poc abans de Solsona hi ha un desviament cap a Olius. Cal que ens donem pressa ja que la llum de la tarda comença a esvair-se i tenim molta feina per fer. Aquesta església, consagrada l'any 1079, sorprèn per les seves grans proporcions i especialment per la cripta, que em recorda molt la se Cardona. Els espais són molt foscos i cal que muntar il·luminació complementaria. És curiós que no hi ha cap persona ni a l'església ni als voltants, on per cert hi ha unes excavacions en procés. Tan sols cap al final del dia apareix un pagès, d'una masia propera, que ajuda el rector, Mn. Enric Bartrina, a fer neteja i endreçar els espais per les celebracions religioses. Aquest bon home, sord com una tàpia, té les claus de tot i ens deixa oberta la sagristia i el campanar, per poder endollar les llums. Plàcidament ens explica històries de la seva vida i de les seves activitats. Després se'n va a sopar i diu que ja li portarem les claus quan marxem. Viatjar per aquestes terres i llocs poc coneguts realment és un goig, res a veure amb els grans monuments i les grans ciutats, on la burocràcia dels gestors i la gran quantitat de turistes fa difícil gaudir de la historia amerada en les parets.

La seu d'Urgell

Sortim de bon matí cap a la comarca de l'Alt Urgell. Pel camí es comença a fer present els colors de la tardor, que omplen el paisatge d'una gran varietat de verds, grocs, ocres i vermells, com en cap altre moment de l'any. Aquesta estació però també és propicia a canvis sobtats del temps, amb núvols i pluja freqüents.

En arribar a la Seu ens dirigim a la casa rural les Valls del Cadí, on ens hostatgem. Aquesta antiga masia ha estat restaurada, i habilitada una part, per dedicar-la al turisme rural. Aquesta activitat resulta un bon complement de les activitats agrícoles i ramaderes, tan mermades els darrers anys.

Ja a la catedral el primer treball és a la galeria superior de l'àbsis, però l'accés no és públic i cal que ens obrin una porta del costat dret del transcepte i pujar per una mena de passadís estret amb escales molt altes, ple de teranyines. La primera sorpresa és que la galeria es troba plena d'excrements de colom, que pel que es veu aquí són una autèntica plaga. Busquem doncs una escombra i netegem el terra per deixar la panoràmica una mica decent.

En una de les estances superiors trobem un objecte curiós, relíquia del passat, es tracta d'una matraca enorme, antic instrument de percussió que s'utilitzava durant la setmana santa quan no es podien fer sonar les campanes. És una roda de fusta accionada amb una maneta, que conté 10 martells de fusta, que en girar fan un soroll estrepitós.

A la una del migdia encara estem a la galeria i han de tancar l'església i el museu, però ens donen la opció de quedar-nos tancats al claustre. Com que cal aprofitar la llum i sembla que a la tarda hi haurà tempesta, doncs hi accedim. Sort que portem un entrepà ja que no obriran fins a les 4 de la tarda.

Aprofitem aquesta insòlita situació per fer diverses panoràmiques del claustre i també per fer fotos de l'interior de l'església de Sant Miquel que també ens han deixat oberta.

El claustre de la Seu és magnífic, ampli i lluminós, on hem tingut el privilegi de passar aquestes hores de calma i pau. Cap a mitja tarda però el núvols cobreixen el cel i comença a descarregar amb força un aiguat considerable.

Mentre cau la tempesta aprofitem per fer l'interior de l'església i el museu. Tan sols ens anem trobant amb un grup de turistes francesos jubilats que semblen esperar que passi el temporal.

A les sis es tanca i encara plou. Carreguem el material al cotxe i aprofitem per passejar pels nombrosos carrers porticats que hi ha en el centre històric.

Al final de la tarda deixa de ploure i en el cel apareix un fantàstic espectacle de colors: lila, rosa, blau elèctric, taronja i vermell. Demà al matí farem les fotos de l'exterior, però ara, amb la llum que té el cel i les façanes ja il·luminades no em resistexo a fer un intent. Ja de nit anem a descansar a la casa de pagès que ens hostatja.

Palau de la Generalitat

Avui dia 8 d'agost és el meu aniversari, 54 anys i una feina maca per fer.
Vam decidir amb el Bob de fer junts el Palau ja que, a més de la feina que hi teniam, era una bona oportunitat de visitar-lo, ja que no és fàcil obtenir els permisos per poder fer fotos lliurement pel seu interior. Malauradament aquest matí plou de forma abundant i continuada. Despres de veure les localitzacions decidim que jo faré avui els interiors i demà ell farà els espais exteriors. El temps mana. Com que és agost molta gent està de vacances i, apart dels pocs funcionaris que hi ha i operaris fent reformes, no puc veure cap cara coneguda; m'hauria pogut saludar al nostre President.
El Saló Sant Jordi impressiona, però em preocupa la diversitat de llum. Per un costat la llum interior, càlida, però que enfoca majoritàriament al terra (que per cert està molt polit i reflexa tot com el vidre), així doncs molts espais, especialment del sostre es troben en penombra. Per altra part tenim la llum que entra per un costat per les finestres que donen a la plaça Sant Jaume i per l'altra part la llum del pati d'entrada. Ambdues amb llum especialment freda avui per causa dels núvols. Així doncs emprenc la laboriosa tasca de fer bracketing pensant en resoldre l'interior amb HDR, despres caldrà fer unaltra passada amb la temperatura del color exterior. El resultat, despres del llarg procés d'ensamblatge de tot plegat, ha estat al meu entendre satisfactori.

La tècnica HDR és molt nova i dona uns resultats estranys, però crec que val la pena avançar en la recerca. He montat un petit exemple de quin és el problema i com es resol:


en aquest punt de la Capella Sant Jordi tenim que l'espai interior hi ha poc llum i per la porta podem veure l'espai exterior que dona al pati dels tarongers, pel que ens entra llum dia molt més intensa. Per tant si mesurem la llum exterior ens dona que necessitem per exemple 1s. d'exposició però l'interior ens quedarà molt fosc, mentres que si fem cas a la llum interior necessitem una exposició de 5s. però llavors ens queda l'exterior cremat.

Aquest problema amb la vista humana no ens passa ja que tenim una major latitud de visió, o sigui que podem percebre simultàniament un rang major d'il·luminació. Les pel·lícules de suport químic tenen encara una latitud una mica superior a les digitals, però en tot cas tampoc resoldrem el tema. Així doncs una possible solució és la que ens dona aquest mètode del HDR (Hight Dinamic Range) [per contra del mètode tradiconal que s'anomena LDR (Low Dinamic Range)].

Utilitzarem tres imatges amb la mateixa obertura de diafragma però amb tres velocitats diferents. Per obtenir uns bons resultats cal utilitzar sempre trípode i, si la nostra màquina ho suporta, el sistema anomenat 'bracketing' que permet fer tres fotos consecutives indicant de forma automàtica les diferencies en l'exposició. Posteriorment amb l'ordinador es tracta de fer una mena de 'mitja' de les parts exposades que ens interessin. Un dels millors programes per fer-ho és el Photomatix (Photoshop també té una eina per fer-ho però menys especialitzada). El resultat és una imatge de 32 bits per canal (de trilions de colors), que no podem veure representada en un sistema convencional amb monitors que suporten imatges de 8bits per canal (16.7 milions de colors). Aquesta imatge conté tota la informació de les tres imatges i es pot guardar en format natiu .hdr o .tif (32bit). Cal despres fer-ne una versió de 16 o 8 bits prenent decisions sobre la intensitat, els nivells, la lluminositat i saturació. Per tant un procés totalment subjectiu amb virtualment infinits resultats possibles.

Aquesta tècnica, de moment molt nova i experimental, té els seus partidaris i detractors. Per exemple al meu company de projecte Bob Masters no li agrada gens, diu que tot queda molt pla i estrany. I en certa mesura crec que té raó, però és innegable que a nivell de descriure i explicar un espai té el seu interès.

Mentres estic calficat amb aquestes cabories, resulta que a fora comença a sorgir clarianes en el cel i uns tímids rajos de sol il·luminen el Pati dels Tarongers. Aniré doncs amb paciència a veure que hi puc fer.

En una foto panoràmica lo pitjor que pot passar és un cel amb clarianes que tapen el sol de forma arbitrària i inesperada. Quan fas 25 fotografies girant la càmera 360° i tens una variació de llum tan gran en algunes d'elles, els resultats són impresentables.
Despres d'una llarga espera i de tres intents finalments tinc una sequència acceptable. Els resultats són aquets:

I aquesta és la versió interactiva QTVR.

Galeria de fotos

hem fet una selecció de les fotos personals de tot el viatge on el Bob i jo mateix ens veiem en acció. També alguns personatges i detalls més anecdòtics, però que en algun moment ens han desvetllat l'interés.

Les Valls d'Àneu

Divendres dia 8 de juny. Per fi un dia clar.
Caminem pels carrers estrets d'Esterri d'Àneu fins a la casa Gassia, seu actual del Ecomuseu, que ha conservat intacta l'estructura i formes de viure d'una casa tradicional pirinenca. Impressiona veure les diferens estances, amb el terra i moltes parets de fusta, amb els estris quotidians. Pensava en la gent que hi va viure, les històries que es van recontar a la vora del foc i els llargs dies d'hivern...

A mig matí pujem per la Vall Farrera fins a Lins i una mica més enllà trobem Àreu, un petit poblet de cases de pedra, molt maco; sembla que la febra constructora no ha arribat encara per aquí. Ens espera Joan Marco que es cuida de la serradora hidràulica tradicional que anem a veure. A uns pocs quilòmetres del poble hi ha dues construccions de pedra: en el de la dreta és on s'hi troba la serradora i en el de l'esquerra una 'mola' o molí per moldre el gra i fer farina, i també un generador d'electricitat, evidentment molt posterior, i que ens explica el Joan va funcionar fins als anys 60 del segle passat, i que donava corrent elèctrica al poble. L'aigua del riu és la que mou una roda que permet que funcionin tots els enginys.

Vam caminar per una antiga sèquia, pel mig del bosc fins al riu, per obrir la comporta que dona accés a l'aigua. Pel camí cal tancar els diferents 'astoladors', que són les peces de fusta que tanquen les diferents sortides de reg (a l'Urgell en diem 'astelladors'). És impressionant veure com baixa l'aigua per la sèquia i com, quan arriba a la serradora, es precipita per dins un vell tronc de fusta fins a picar les pales i moure l'eix, també de fusta, que fa funcionar tots els mecanismes. Els pagesos pujaven fins aquí dalt els troncs de pi tallats per ells mateixos, per fer 'taules' de fusta per diferents usos, i també el blat per fer la farina que necessitaven per fer-se el pa.
Tan la serradora com el molí i el generador encara funcionen, convertits avui en testimoni d'un època i d'uns estils de vida. Per aquí hi passen molts visitants i escolars, on el Joan, i ara també el seu fill, mantenen actius aquests elements tan importants de la tecnologia i cultura popular.

Val d'Aran

Pel camí hem tingut molta pluja. Hem passat el tunel i hem baixat fins a Vielha. És sorprenent veure l'activitat d'aquesta vall, però especialment sorprenent és veure la gran quantitat de cases i establiments tancats. Fins hi tot a Arties ens costa de trobar un establiment obert per menjar alguna cosa. Gairebé en molts carrers sembla una ciutat deserta. Ens hostatgem en un petit hotel a peu de carretera, malauradament sense conexió Internet.
Al matí a les 8 puntualment baixem a esmorzar, curiosament coincidim a la taula del costat amb el Síndic d'Aran Carlos Barrera. A 3/4 de 9 ens passa a recollir la Elisa Ros, responsable del patrimoni d'Aran. L'Elisa serà d'una ajuda inestimable per realitzar el nostre treball.

Primer que tot anem a Unha, a l'església Santa Eulària. Descobrim molts elements interessants i originals: el seu campanar, les figures de la teulada, les pintures de les parets, el peu de l'altar, el retaule barroc, i al darrera, a la sacristia, unes pintures romàniques recuperades; la pica baptismal, una pica de pedra molt treballada pel oli... i fins hi tot, en unes recents cates en una paret, s'han descobert sota el guix unes pintures que possiblement són una representació d'Adam i Eva. Encara queden coses per descobrir.

Despres anem cap a Salardú, a l'església de Sant Andreu. Allí hem de demanar permís a Mn. Josep Quellada, rector de les tres esglésies que visitarem avui. En Mn. Josep mostra una certa reticència i cansament per les contínues 'visites turístiques', però després d'una gestió molt efectiva de l'Elisa i uns caramels balsàmics de l'Urgell, la cosa es suavitza i podem fer la feina. La riquesa patrimonial d'aquestes esglésies és enorme, es pot veure perfectament que l'aillament de la vall va prevenir el 'buidat' (o directament l'expoli) del patrimoni que han sofert moltes altres comarques.
També apareix per allí un noi (dic noi per lo sorprenent jove), Daniel Villarubias, que resulta ser un expert en campanes i campanars, entre moltes altres coses, que està fent un estudi de les campanes de la vall. Tot una sorpresa enriquidora. Les converses entre ell, l'Elisa i el mossén no tenen desperdici, i resulta una lliçó magistral d'història de l'art d'aquest racó del nostre país. Fem fotos de l'exterior amb el imponent campanar, les figures de la teulada, el pòrtic d'entrada i a l'interior el venerat Crist de Salardú. Les parets amb moltes pintures de diferents èpoques que mirem de recollir amb ajut d'il·luminació artificial.

La tercera i última destinació és Arties, a l'església de Santa Maria, del segle XII. Una autèntica meravella, d'una riquesa extraordinària. Molts retaules barrocs amb alguns elements gòtics. Especialemnt notables i sorprenents són unes pintures renacentistes del sostre, molt ben conservades i de les que faig unes quantes gigafotos. Serà molt interessant poder estudiar-les amb detall. Buscant informació per Internet he fet una troballa sorprenent. Resulta que a principis del segle XX un metge català, Josep Salvany, membre del Centre Escursionista de Catalunya i aficionat a la fotografia, va realitzar al llarg d'una dècada i mitja més de 10.000 fotografies, especialment del nostre patrimoni. Moltes d'elles amb una tècnica molt novedosa per l'època: l'estereografia. Curiosa coincidència que quasi 100 anys despres estem fent una feina similar a la que ell va fer, ara també amb una tècnica novedosa com és la fotografia panoràmica digital. Podem consultar la seva colecció en el web de la bibliotyeca de Catalunya 'Fons fotogràfic Salvany', allí he trobat la una foto de l'església d'Arties, feta el 1917 sobre una placa de vidre esterogràfica [reproduida aquí]. No tinc accés a una imatge de més resolució, però malgrat tot no m'he pogut resistir a la temptació de convertir la foto del Josep Salvany a un format anaglífic, que si teniu per casa unes ulleres d'aquelles amb un vidre de cada color (blau i vermell) podreu veure amb relleu aquí:

A la tarda ens dirigim altre cop cap a Vielha per fer fotos de la Fàbrica dera Lan, una petita casa de pedra, al costat del riu, on es transformava la llana, que portaven pastors i ramaders, en capdells de fil. Va ser construida a finals del segle XIX per Josep Portolès, que havia après l'ofici a França, i es va mantenir en actiu fins als anys setanta del segle XX, despres de tres generacions de treball familiar en aquest ofici. La fàbrica ara és propietat del Conselh Generau d'Aran i administrada pel Museu del la Val d'Aran que la mantenen encara funciona amb finalitats didàctiques. La Fàbrica dera Lan és un exemple molt representatiu de les petit es indústries tèxtils que van sorgir al Pirineu al segle XIX. [+info]

Al capvespre, amb una llum de ponent màgica i unes vistes de les valls imponents, ens enfilem serpentejant cap al pas de la Bonaigua, camí del nostre proper destí: les Valls d'Àneu.

Dimecres, dia 6

Aquest dimecres ens hem llevat aviat ja que tenim moltes localitzacions per fer.
El primer lloc on hem anat és Sant Feliu de Barruera, amb una portalada porxada molt maca. Hem fet una panoràmica amb el sol encara molt baix i per tant amb un contrallum molt fort. L'església es troba amb obres i no hem pogut fer l'interior.

Serpentejant una estreta carretera hem pujat fins a Durro on hem vist la magnífica església de la Nativitat, amb molts elements interiors barrocs, testimoni de l'importància religiosa del lloc. Però avans de descarregar el material ens enfilem fins a Sant Quirc de Durro, una ermita molt petita en un pla elevat des d'on es pot contemplar tota la vall. Davant mateix, en el cap del turó, un pi molt gran, anomenat 'lo faro', tallat al bosc i plantat aquí de fa poc, apunt per la festa de les "Falles" on la gent encent una gran foguera devant de l'ermita i baixa amb les teies enceses per vells camins de la muntanya. Allí al costat he vist una font petita, però d'un aigua clistal·lina fresquíssima.

Tornem a Durro on el Bob es queda a fer les fotos mentre que jo, acompanyat per l'Òscar del Centre del Romànic, vaig cap a Santa Maria de Cardet. L'església també es troba en obres i tan sols faig algunes fotos de l'exterior i de la cripta, un petit espai sota l'àbsis, molt fosc, tan sols il·luminat per una petita finestra. Aquesta deu ser la imatge més propera al ambient original romànic.

Malgrat no ho tenia previst, l'Òscar insisteix per anar fins a l'Assumció de Coll, església que encara no ha tingut cap intervenció, però que té alguns elements interessantíssims, per exemple els capitells de la portalada molt ben conservats i el magnífic forrellat.

El dia s'ha agrisat i altre cop el cel s'ha cobert de núvols. Torno a Durro a buscar en Bob i anem a dinar.

Per la tarda tornem per segon dia a Sant Climent de Taüll. En Bob fa les fotos interiors i jo faig una panoràmica exterior. Despres busco un lloc adient, una mica distant, per fer una gigafoto. M'enfilo a una roca i espero durant una hora a que surti una escletxa de sol per fer el mosaic de fotos. Després de diversos intents ho aconsegueixo, crec que haurà quedat força bé. Tan sols em sap greu que al poble hi ha unes quantes grues enormes, pintades de color taronja, que espatllen la vista. La febra constructiva també es fa evident aquí. Hauré de fer meravelles amb el Photoshop. [+Aquest és el primer montatge de la gigafoto].

Finalment, amb una llum molt maca del sol de final de tarda, fem algunes fotos pendens d'Erill la Vall. Prop d'allí, en un prat, veiem un grup de cavalls que pasturen plàcidament; no ens podem resistir a aturar-nos per fer una sèrie de fotos bucòliques.

Ja quasi de nit recollim les coses a Casa Pernalle i enfilem cap al nostre proper objectiu: la Val d'Aran.

Vall de Boí, dimarts

Ens hem llevat a les 8 del matí, amb un cel radiant. Hem fet fotos exteriors a l'esgésia d'Erill la Vall, a Sant Joan de Boí i a Sant Climent de Taüll. Per sort amb molt poca gent ja que encara no és temporada alta de turisme. Però cap al migdia els núvols han començat a creixer fins que han descarregat amb ganes. Llavors doncs hem fet les fotos interiors, un aixopluc privilegiat.
Després d'un menú calent hem tornat, encara plovent, a fer l'interior de Sant Climent, on teniam molta feina, i també una panoràmica que ens quedava pendent a Boí.

En tornar a Erill la Vall ens esperava una sorpresa. Resulta que estaven montant la il·luminació nova al voltant de l'església, utilitzant una d'aquestes cistelles-grua mòbils que es fan servir ara. La manejava un treballador búlgar que es diu Rumen. Preguntat mig en broma si podiam pujar a fer fotos ens ha dit que sí. Sense dubtar-ho, i mentres el Bob feia fotos a l'interior, he pujat amb el Rumen tan alt com donava el braç articulat del vehicle (potser uns 10 metres?). La cistella es movia una mica i queia una pluja constant, però he aconseguit unes fotos insòlites com aquesta:A la nit hi he tornat a fer una panoràmica exterior de l'església amb la il·luminació nova. Però això ho veurem un altre dia. Vaig a dormir.

Vall de Boi

marxem aquest dilluns dia 4 a la tarda cap a la Vall de Boí, el Bob Masters i jo. Passem per Balaguer i per la Franja. Trobem molta pluja, però de tant en tant escenes majestuoses de llum i arcs de Sant Martí. Ja ens voliem aturar en molts indrets, però hem d'arribar a Erill la Vall, el nostre destí per pernoctar.

En arribar, la pluja s'ha esvait però apareix un cel de molts colors, amb un blau que no em puc resistir a intentar capturar, encara que la meva 5D és incapaç de fer-ho amb tota la seva intensitat. La vista és del poblet de Boí, a l'altre costat de la vall.

A casa Pernalle, una casa rural, ja ens esperaven i ens tenen preparades dues habitacions molt maques i ben endreçades. Des de l'escala de la casa puc veure una vista, del poble i el seu campanar, il·luminats per aquest estrany cel. (La foto no està corretgida de color).
A l'habitació en obrir el portàtil he tingut l'agradable sorpresa de trobar-me amb una senyal wiffi! Podrem estar encontacte doncs.
Menjem una mica i a descansar que demà ens espera un dia dur.

Avui he anat fins a Santa Coloma de Queralt, a la Conca de Barberà, un bonic municipi de 2.600 habitants, d'origen medieval. Per entrar al casc antic cal travessar un dels quatre portals que encara queden de l'antiga muralla.
M'acompanya Jaume Bonet, d'ofici impressor, ara jubilat, que exerceix de sacristà i que m'explica moltes històries del lloc.
Fora del nucli urbà es troba l'església de Santa Maria de Bell-lloc, del s.XIII i amb una bonica portalada d'estil romànic. He fet una foto panoràmica a l'interior al costat del sepulcre gòtic de Pere V de Queralt i d’Alamanda de Rocabertí.
De tornada agafo una petita carretera que passa per Vallfogona de Riucorb i Guimerà. Un camí realment bonic i molt tranquil amb poblets preciosos: Rauric, la Cirera, Llorac i Albió. El dia ha estat espléndit. [+info]

Montserrat, vista desde la Creu de Sant Jaume

He muntat el mosaic d'imatges per tenir la gigafoto des de la Creu de Sant jaume, mirador excepcional per veure tot el conjunt del Monestir, Basílica i complex d'edificis de serveis.
http://www.calidos.com/cultura/barcelona/montserrat/vista_general/
No ha quedat tan bé com caldria ja que al no disposar del trípode ha donat irregularitat al conjunt. Però malgrat tot es pot veure bastants detalls, per exemple els diferents mitjans de transport: funicular, telefèric i també el trenquet que porta des de l'aparcament fins a la plaça. També es pot veure i explorar el jardí del Monestir (on vaig tenir el privilegi d'estar-hi uns dies, amb llargues estones de lectura, l'any 1973); lloc apacible amb una petita ermita romànica (que no en se el nom) i que em consta que és del s. X o anterior. Al final del jardí hi ha un petit mirador des d'on, els dies clars, es pot veure el mar... i fins hi tot Mallorca algun monjo em va confessar...

Per curiositat tècnica dir que la imatge aquesta té 17.000x11.497 píxels i pesa amb TIFF 559MB.

Un dia amb cel clar hi tornaré amb trípode.

Crònica de Montserrat

He arribat ara fa poc de Montserrat... estic bastant fet pols ja que ha estat un dia diria 'intensiu' vaig anar-hi ahir dimecres, acompanyat de la meva dona Maria, a la tarda, per poder estar a primera hora de dijous, tal com em va aconsellar el meu amic Pare Jordi Castanyers, monjo de Montserrat, i el mateix Òscar Bardají, responsable de comunicació del monestir. Hem estat a l'hostatgeria, amb austeritat monacal, un sopar en un menjador per a hostes i peregrins, però d e sostres inmensos i grans quadres a les parets. Una llarga estona de converça amb el Pare Jordi que ens va ensenyar també el menjador dels monjos... realmetn impressionant [llàstima, no portava la càmera a sobre!]. Hem dormit en una cel·la amb finestres a la plaça amb una pau envejable, tan sols alterada per les campanes que marcaven les hores... i a les 6 de peus a terra per anar a 'laudes'. No he pogut fer la pano al bell mig de la celebració com pretenia, però sí després...:-) Però he fet fotos interessants i testimonials de la cerimònia. (Que per altra part s'ha de dir és tot un privilegi sentir cantar els monjos amb tan sols dues o tres persones a la basílica). He fet fotos a al Moreneta i al cambril... una petita capella situada a la part posterior, d'estil modernista (crec que és de Puig i Cadafalch) amb uns magnífics vitralls i unes pintures d'en Joan Llimona al sostre. Un espai molt interessant per fer un QTVR, però que a les 9 quan era allí ja feien missa... i volia fer la resta d'exteriors abans de els 10, que és quan comencen les visites 'massives'. Així doncs he fet, l'atri i la plaça de la façana principal. De totes maneres el dia s'ha despertat amb núvols i tot el dia ha estat 'lleig' pel fer unes fotos lluïdes... m'ha sabut greu després de tant d'esforç. Després m'he trobat amb el Òscar i m'ha acompanyat al claustre interior... un espai realment de pau i de tranquil·litat... També he aconseguit un petit somni gràcies segurament a la mediació del meu amic Pare Jordi [que és per cert el que va oficiar el nostre casament als boscos de Santa Cecília, un llunyà 1973!] i he tingut el privilegi de poder fer una panoràmica del interior de la biblioteca antiga... ufff! això ha estat realment maco... espero que hagin sortit bé.. tan fosc que necessitava exposicions de 10"! però recordava molt 'el nombre de la rosa' (per parlar d'un tòpic), i tampoc ha estat fet amb les millors condicions ja que no m'han deixat ni un minut sol allí dins... però l'experiència ha estat maca de debò... no hi deixen entrar ni las estudiosos..! M'he despedit del Òscar tot ensenyant-li exemples de altres panoràmiques del patrimoni, ja que encara no entenia que feiem girant i girant... m'ha demanat si li podriem facilitar algunes panos i fotos per la seva web i li he dit que segurament que si, ja que en altres llocs ens ho demanaven.. i que tenia que tan sols parlar amb l'Albert Sierra.

Després a mig matí, quan ja Monserrat bullia, hem anat cap a la cova de la verge... ufffff! quina caminada.. però sobretot amb el pes de l'equipament (càmera, dues òptiques grans, dos trípodes, capçals, etc...) porto un carretó d'alumini, però està ple d'esglaons! Hem dinat amb la Maria, després de fer tot el 'rosari', sota el conjunt d'en Gaudí uns entrepans que portavem de casa.. un senzill plaer, però molt emotiu, sota una gran alzina... Al tornar ja cap ales 6 encara he tingut valor de pujar fins a la creu de Sant Miquel per fer una foto panoràmica (una gigafoto!) del conjunt del Monestir... un dia doncs memorable, llàstima de la llum... Espero que després de tot això els resultats siguin mínimament acceptables... ja us ensenyaré els previs quan tinga alguna cosa muntada... fins aviat josep

Castell de Mur

23 de març

Viatjo fins al Castell de Mur, al Pallars Jussà, acompanyat del meu amic Ramon Franquesa. Lloc privilegiat des d'on podem veure al sud la serralada del Montsec i cap al nord la conca de Tremp. En el s. XI aquest era un territori de frontera, entre els musulmans i cristians. Diu la història que "al 1055 Ramon V del Pallars Jussà l'hi cedeix a Arnau Mir de Tost com a dot per casar-se amb la seva filla. I Arnau Mir de Tost va treure'n força profit d'aquest "premi" pel seu matrimoni. El seu territori va créixer de tal manera que aviat s'hi van afegir més fortaleses; els castells de La Guàrdia, Estorm, Moror, l'Alzina i Puigcercós, van passar a formar part, així, del patrimoni d'Arnau Mir de Tost" (http://www.castelldemur.com)

S'erigeig aquest castell sobre un turó, talment com un vaixell de pedra... una mole imponent, inexpugnable.
Just davant una ermira, amb un un petit claustre encantador, on hi havia també una colegiata.
L'església ha estat restaurada, però pel meu gust amb un criteri molt intervencionista, amb marbre negre per tot arreu i unes reproduccions dels antics frescos sobre fibra de vidre [per cert uns dels primers que es van arrencar als anys 20 del segle passat].

Despres de fer les fotos dinem a la part posterior de l'ermita i del vell cemetiri. La pau que es respira és inmensa.

Muralles de Balaguer

15 de març

En Josep em deia que el dia era molt dolent i que no estava gaire content del resultat, però a mi la veritat és que m'agrada molt. Sobretot pel punt de vista!!!!

Panoràmica muralles de Balaguer

Ponts i la Torre de la Vallferosa

hola, bon dia,
aquesta setmana passada, el dijous 15 de febrer vaig estar a Ponts i he fet dues panos a la colegiata i moltes fotos interiors i exteriors em van rebre dos senyors grans que han estat uns dels herois que han reconstruit al llarg de 30 anys aquesta edificació.

El divendres 16 de febrer vaig viatjar fins a Torà, i despres de 12Km, per una carretera tortuosa i estreta, vaig tenir que caminar amb l'equip al coll pel bosc uns 20 minuts fins a la Torre de Vallferosa. Impressionant. De totes maneres hi ha al costat una caseta d'obres metàlica que em va limitar els punts de vista.

Vaig fer també moltes fotos de l'església derruida i detalls dels voltants. En els dos casos el dia va ser esplèndid.

Espero us agradi.

Josep

Comença el projecte

El Projecte Panoràmiques comença el 2005 quan un servidor, l'Albert Sierra, de la Direcció General del Patrimoni de la Generalitat encarrega a en Bob Masters una sèrie de panoràmiques d'elements de patrimoni de Catalunya per a la nova web del Departament de Cultura. Són només quatre o cinc però el resultat és tan bó que a finals del 2006 s'encarreguen 200 més a un equip format pel mateix Bob Masters i en Josep Giribet. En aquest blog podreu llegir experiències, anècdotes i novetats sobre el projecte i el seu decurs al llarg del 2007.