dijous, 7 de juny del 2007

Val d'Aran


Pel camí hem tingut molta pluja. Hem passat el tunel i hem baixat fins a Vielha. És sorprenent veure l'activitat d'aquesta vall, però especialment sorprenent és veure la gran quantitat de cases i establiments tancats. Fins hi tot a Arties ens costa de trobar un establiment obert per menjar alguna cosa. Gairebé en molts carrers sembla una ciutat deserta. Ens hostatgem en un petit hotel a peu de carretera, malauradament sense conexió Internet.
Al matí a les 8 puntualment baixem a esmorzar, curiosament coincidim a la taula del costat amb el Síndic d'Aran Carlos Barrera. A 3/4 de 9 ens passa a recollir la Elisa Ros, responsable del patrimoni d'Aran. L'Elisa serà d'una ajuda inestimable per realitzar el nostre treball.

Primer que tot anem a Unha, a l'església Santa Eulària. Descobrim molts elements interessants i originals: el seu campanar, les figures de la teulada, les pintures de les parets, el peu de l'altar, el retaule barroc, i al darrera, a la sacristia, unes pintures romàniques recuperades; la pica baptismal, una pica de pedra molt treballada pel oli... i fins hi tot, en unes recents cates en una paret, s'han descobert sota el guix unes pintures que possiblement són una representació d'Adam i Eva. Encara queden coses per descobrir.

Despres anem cap a Salardú, a l'església de Sant Andreu. Allí hem de demanar permís a Mn. Josep Quellada, rector de les tres esglésies que visitarem avui. En Mn. Josep mostra una certa reticència i cansament per les contínues 'visites turístiques', però després d'una gestió molt efectiva de l'Elisa i uns caramels balsàmics de l'Urgell, la cosa es suavitza i podem fer la feina. La riquesa patrimonial d'aquestes esglésies és enorme, es pot veure perfectament que l'aillament de la vall va prevenir el 'buidat' (o directament l'expoli) del patrimoni que han sofert moltes altres comarques.
També apareix per allí un noi (dic noi per lo sorprenent jove), Daniel Villarubias, que resulta ser un expert en campanes i campanars, entre moltes altres coses, que està fent un estudi de les campanes de la vall. Tot una sorpresa enriquidora. Les converses entre ell, l'Elisa i el mossén no tenen desperdici, i resulta una lliçó magistral d'història de l'art d'aquest racó del nostre país. Fem fotos de l'exterior amb el imponent campanar, les figures de la teulada, el pòrtic d'entrada i a l'interior el venerat Crist de Salardú. Les parets amb moltes pintures de diferents èpoques que mirem de recollir amb ajut d'il·luminació artificial.

La tercera i última destinació és Arties, a l'església de Santa Maria, del segle XII. Una autèntica meravella, d'una riquesa extraordinària. Molts retaules barrocs amb alguns elements gòtics. Especialemnt notables i sorprenents són unes pintures renacentistes del sostre, molt ben conservades i de les que faig unes quantes gigafotos. Serà molt interessant poder estudiar-les amb detall. Buscant informació per Internet he fet una troballa sorprenent. Resulta que a principis del segle XX un metge català, Josep Salvany, membre del Centre Escursionista de Catalunya i aficionat a la fotografia, va realitzar al llarg d'una dècada i mitja més de 10.000 fotografies, especialment del nostre patrimoni. Moltes d'elles amb una tècnica molt novedosa per l'època: l'estereografia. Curiosa coincidència que quasi 100 anys despres estem fent una feina similar a la que ell va fer, ara també amb una tècnica novedosa com és la fotografia panoràmica digital. Podem consultar la seva colecció en el web de la bibliotyeca de Catalunya 'Fons fotogràfic Salvany', allí he trobat la una foto de l'església d'Arties, feta el 1917 sobre una placa de vidre esterogràfica [reproduida aquí]. No tinc accés a una imatge de més resolució, però malgrat tot no m'he pogut resistir a la temptació de convertir la foto del Josep Salvany a un format anaglífic, que si teniu per casa unes ulleres d'aquelles amb un vidre de cada color (blau i vermell) podreu veure amb relleu aquí:

A la tarda ens dirigim altre cop cap a Vielha per fer fotos de la Fàbrica dera Lan, una petita casa de pedra, al costat del riu, on es transformava la llana, que portaven pastors i ramaders, en capdells de fil. Va ser construida a finals del segle XIX per Josep Portolès, que havia après l'ofici a França, i es va mantenir en actiu fins als anys setanta del segle XX, despres de tres generacions de treball familiar en aquest ofici. La fàbrica ara és propietat del Conselh Generau d'Aran i administrada pel Museu del la Val d'Aran que la mantenen encara funciona amb finalitats didàctiques. La Fàbrica dera Lan és un exemple molt representatiu de les petit es indústries tèxtils que van sorgir al Pirineu al segle XIX. [+info]

Al capvespre, amb una llum de ponent màgica i unes vistes de les valls imponents, ens enfilem serpentejant cap al pas de la Bonaigua, camí del nostre proper destí: les Valls d'Àneu.