70 anys de la batalla de l'Ebre

Dimecres, deixem Pinell de Brai i ens dirigim cap a Gandesa.

Aquesta setmana es recorda els 70 anys de l'inici de la batalla de l'Ebre, una de les més cruentes i decisives de la guerra civil, que va deixar, en els 115 dies que va durar, més de 100.000 morts (quasi 1.000 morts cada dia!).

Hem quedat a primera hora del matí amb Antonio Blanch del Centre d'Estudis de la Batalla de l'Ebre (CEBE) que ens acompanyarà als escenaris més importants. A uns dos kilòmetres de Gandesa, per la carretera de Benifallet, ens desviem pel Camí de la Fontcalda que ens portarà cap un estret i tortuós camí que puja fins un dels punts més alt de la zona, la famosa cota 705 [veure en el mapa] des d'on es podia controlar tota la vall i els pobles del voltant com Gandesa, Corbera d'Ebre, Bot, Pinell de Brai, Prat del Compte, la Serra de Cavalls i tots els camins i vies de comunicació d'aquest pas tan estratègic. En el mitg d'aquest turó l'agrupació de supervivents de la Lleva del Biberó va erigir 1988 un monument a la pau. També en un mur hi ha diverses plaques commemoratives com les dels voluntaris de les Brigades Internacionals, la de la 43 Divisió Republicana i una d'homenatge al general Lister. L'Antonio ens explica que fa un any aquest indret va sofrir l'atac de grups falangistes que van robar algunes plaques i fer pintades feixistes.

En tota la zona es poden veure encara ara trinxeres, 'xavoles' (que així en deien dels refugis improvitzats amb pedres per descansar, menjar o atendre els ferits). Encara ara es troben restes de municions, metralla i fins hi tot bombes de gran calibre sense esclatar. També en els camps apareixen esquelets de joves que aquí hi van perdre la vida i que eren enterrats allí mateix on queien abatuts. Els diferents punts estratègics van anar canviant de ma nombroses vegades, amb constants bombardejos de l'artilleria, nit i dia.

L'Antonio ens explica que acabada la guerra van venir molta gent de diferents indrets de la península a recollir l'enorme quantitat de material militar que hi havia per tot arreu, la gent d'aquí en deien el "metralleros", recollien especialment les veines de coure per vendre-ho com a xatarra. Es van produir molts accidents, morts i amputacions per aquesta causa.
L'Antonio des de petit, amb el seu pare que era pastor, també recolliren molt material, però ell es va dedicar a guardar-ne per fer-ne col·lecció. Ara aquest material, junt amb altres, es troba exposat al museu de Gandesa, on té la seu també el CEBE. En diverses habitacions del edifici del museu (antigues escoles) es poden visitar recreacions de trinxeres, un hospital de campanya i molt material bèl·lic. També és interessant el recull de premsa d'aquell període i les 'octavetes' que llençaves des d'avions per desencoratjar els combatents o la població civil. Em va cridar l'atenció algunes escrites en català llençades pels feixistes i altres amb fotos de presoners menjant tranquilament. Demolidor sicològicament per un jove soldat de 17 anys, dins un forat a terra, bombardejat dia i nit, sense gairebé poder menjar ni veure.


Per la tarda visitem Corbera d'Ebre, la part alta anomenada 'Poble Vell', impressionant testimoni mut de la desolació que va causar el conflicte en els pobles d'aquesta zona. Just enfront de les serres de Cavalls i de Pàndols, epicentres de la batalla, trobem les restes del poble, preservades com a memòria de la barbàrie. Les cases derruïdes, els carrers enrunats, les rajoles de les estances interiors al sol, els cups ensorrats i coverts abandonats... alguns carros en les pallisses atrapats per les bigues caigudes. I l'església barroca de Sant Pere, amb la nau central enfondrada i amb el campanar encara amb els impactes de projectils ben visibles.
Actualment, en mig de la runa, hi ha unes 28 obres escultòriques de 25 artistes, instal·lació col·lectiva que porta el nom de 'Abecedari de la Llibertat'.

Fem fotos, panoràmiques i vídeo, però un fort sentiment de tristesa, pena i impotència ens envaeix. Ha estat un dia dur, molt diferent als itineraris del patrimoni que solem visitat.
Ja quan marxem vam veure aquesta vella i turmentada olivera, tot un símbol que quedarà gravat en la nostra memòria.