dijous, 31 de juliol del 2008

Horta de Sant Joan i Arnes


Hem passat la nit a un hotel de Gandesa, un hotel bastant gran, però novament ens hem trobat sense poder connectar a Internet doncs increïblement no disposen d'aquest servei. Ara ens dirigim cada cop més a l'interior i a poblets més petits, i això ens fa pensar que ja no ens podrem comunicar per aquest mitja per uns quants dies.

Enfilem per la carretera de Bot, travessant molts caps de vinyes, i adonant-nos cada cop més com el massís dels Ports domina el paisatge amb la seva imponent presència.

A Horta de Sant Joan el primer que fem és dirigir-nos a l'oficina de turisme per tal que ens orientin sobre on trobar allotjament, hi ha bastanta oferta sobretot de turisme rural, fondes i albergs. Optem per l'alberg 'Els Olivers'. Es tracta d'una casa gran, antic magatzem de fusta, que es va reconvertir en un alberg rural per a famílies i petits grups. Les habitacions són àmplies i amb lliteres, però si hi ha disponibilitat se'n pot disposar de forma individual. Curiosament en obrir els portàtils ens adonem que hi ha un senyal obert de wiffi. Ostres quina sorpresa! Estarem bé aquí.

Anem per feina i ens dirigim al nostre primer objectiu: Arnes. Es tracta d'una petita localitat a pocs quilòmetres d'Horta. EL seu principal element patrimonial és la casa de la vila, d'estil renaixentista. Tan sols se'n conserven les façanes, ja que el segle XIX va ser cremada durant les guerres carlines.
El dia és molt clar i fa una forta calor. La setmana passada va ser la festa major i encara hi ha senyeres pels carrers. A la part baixa de l'edifici hi ha unes porxades amb uns bancs de fusta on els vells del poble es troben per fer-la petar. La nostra presència anima als avis i un d'ells ens explica que era paleta i que va participar en la restauració de l'edifici. La calma d'aquest indret i l'afable caràcter d'aquesta gent en fan un lloc entranyable.
Recentment Arnes ha esdevingut un punt atractiu del que podríem anomenar 'turisme de baixa intensitat', ja que és l'inici de la VIA VERDA, una iniciativa molt interessant que ha reconvertit una antiga via de ferrocarril en un camí de 52 Km per fer excursions a peu o amb bicicleta. Amb inici a Arnes, passa per Horta de Sant Joan, Bot, Santuari de la Fontcalda, Pinell de Brai, Xerta, Aldover i acaba a Tortosa [+info].

De tornada cap a Horta podem contemplar la magnificència dels Ports i a primer terme les Roques de Benet, que en caure la tarda adquireixen unes tonalitats daurades. Els Ports de Besseit són segurament un dels Parcs Naturals de Catalunya menys coneguts però més interessants. Es poden fer diversos itineraris i disfrutar amb un paisatge ple d'indrets sorprenents: masos, fagedes, fonts, coves, singleres, arbres monumentals, flora i fauna.

A uns dos quilòmetres del nucli urbà veiem la muntanya de Santa Bàrbara i als seus peus Sant Salvador d'Horta o, com prefereixen anomenar-lo aquí, el Convent de la Mare de Déu dels Àngels.


Construcció iniciada per l'Ordre del Temple i continuada més tard pels hospitalers. Al segle XVI passa a mans dels franciscans fins al 1835 en què van ser desposseïts de les seves propietats. Guerres, diversos saquejos, incendis i el desballestament privat van deixar aquest monument en un estat ruïnós.
Els darrers anys ha estat restaurada l'església i els dos altars barrocs i s'ha habilitat una sala per exposicions. S'hi celebra el culte en dies especials i es visita de forma guiada pel seu caràcter històrico-artístic.

A l'ajuntament d'Horta ens han deixat les claus, però resulta que a l'entrar ha sonat una alarma que se sentia des del poble... Ups! no ens han dit res d'una alarma... hem trucat a l'ajuntament, als de la central d'alarmes i a mig poble ja que temia ens poguessin venir a detenir en pocs minuts... Per sort hem aclarit la situació i hem pogut fer la feina sense més impediments.

Especialment ens hem entretingut dins el claustre, d'estil renaixentista, inicialment de dos pisos però que tan sols se'n conserva un en peu. A la part del mig hi ha una cisterna (o pou), bastant fonda en la que hi podem veure aigua.

Els claustres sempre els he trobat deliciosos ja que s'hi respira una pau especial, una calma que convida a la reflexió. La llum va canviant en els diferents moments del dia i tan sols se senten els ocells que fan niu en els vells murs. Poso la mà sobre les pedres un moment i penso en els milers d'històries que ens explicarien si poguessin parlar.

Un cop acabada la feina, quan ja es comença a fer fosc, tornem a l'alberg Els Olivers, on tenim ocasió de parlar una bona estona amb en Jordi, el seu propietari, que lluny de sorprendre's, reconeix perfectament tot el nostre equipament: càmeres, ordinadors, capçals, etc. Resulta que va ser un dels responsables de la distribució de sistemes AVID a les grans productores i corporacions televisives del nostre país. Ostres, sorprenent! Era un expert màxim en temes d'edició professional de vídeo. Durant molts anys treballant en aquest camp, tant tècnicament com en els aspectes més enrevessats del màrqueting. Cansat de l'agitació urbana i de les trifulgues empresarials, va decidir tornar al poble i fer-se càrrec de l'alberg que havia creat el seu pare. Ara entenc com en aquest lloc tan apartat hi hem trobat una connexió wiffi!

A la nit, després de donar un tomb pel la plaça i menjar alguna cosa a unes taules que els bars munten al mig del carrer, em poso a la terrassa de l'alberg a connectar amb el meu fill David que es troba a Ramala...(!), parlem i ens veiem per la webcam dels portàtils. Qui ho hauria dit, parlant des de la Terra Alta amb Palestina. I encara hi ha gent que aquesta setmana m'ha preguntat per a què necessitava el wiffi...

Al matí ens llevem amb un cel clar, i puc veure per la finestra el perfil dels Ports, amb els primers raigs de sol que il·luminen les Roques de Benet. Hem estat bé en aquestes terres.

Després d'un bon esmorzar, ens asseiem una estona sota l'ombra d'una morera i conversem afablement amb en Jordi. La Maria aprofita per preguntar molts detalls tècnics sobre els sistemes Avid i sobre l'edició professional. Jo amb un moment munto l'equip i faig una panoràmica del lloc i del moment que hem obsequiat al Jordi per si en vol fer ús per la seva web. Ha estat sens dubte un inesperat i fructuós encontre.

1 comentari:

Anònim ha dit...

he trobat fantàstic aquest recorregut que hem fet tres vegades, i que la primera vegada ens va encisar, et faltaria Pinell de Brai, i el seu celler noucentista, que es una marevella, i que segur coneixes, o Villarroures, però m'ha agradat molt, son llocs encantadors que m'agradaria tornar a recorrer aviat.