Els Vilars. Jaciment ibèric d'Arbeca

Mare meva quina cremada del sol!! Avui hem anat a les afores d'Arbeca a visitar el jaciment ibèric d'Els Vilars i hem fet una fotografia semi-aèria sota el sol del migdia. No hi hem pogut anar de bon matí perquè els arqueòlegs hi treballen fins les tres. Precisament comencen a les 6:30 del matí per evitar el bat de sol! L'Arés Vidal ens ha fet una detallada explicació sobre el jaciment i els seus descobriments. Ens ha recomanat de plantar el màstil just a l'entrada principal del poblat per ser d'una rellevància històrica important.

L'operació de la fotografia aèria ha durat unes quatre hores amb la única protecció solar d'un para-sol de platja! Un vent puntual ens salvava de la desesperació, però havíem d'esperar a que anés minvant d'intensitat per poder fer les fotografies amb el màstil. En una de les esperes i entre glops d'aigua m'he escapat amb el teleobjectiu a fer fotos de l'espai per descobrir paisatges amagats entre roca i roca i, com no, d'immortalitzar l'operació amb el màstil. Somreia pensant que si ens veiés un pagès a la llunyania amb aquell tros de "trasto" no sabria entendre què estaríem tramant!

Aquí us deixem algunes imatges que creiem que han quedat interessants. Un cop més ens continuem fascinant amb les possibilitats del tractament de la llum i el color del revelat digital del format RAW... Just damunt d'aquest text he posat un exemple.

+ info

Fa uns dies, vam anar a fer algunes panoràmiques a la Universitat de Cervera. No l'havia visitat mai, tot i tenir-la aprop de Tàrrega. L'antiga Universitat, construïda entre el 1718 i el 1740, ara acull diversos centres, un institut de batxillerat entre ells. Mentre passejàvem pel recinte, pensava que havia de ser un privilegi passar part de la teva adolescència en un entorn tan especial. Els espais estan impregnats d'estètica històrica. És fàcil tenir la sensació de fer un viatge en el temps, de despertar la curiositat i fer volar la imaginació.

Hem aprofitat aquesta ocasió especial per fer fotografies en RAW i així poder experimentar una mica més en el processat del negatiu digital i aprofunditzar en les seves possiblitats de tractament del color sense pèrdues.

Un cop més, avui us presentem un recull fotogràfic de la Universitat de Cervera des d'una mirada més personal.

Centcelles

Avui viatgem fins a Constantí, al Tarragonès, on hi ha aquesta antiga vil·la romana.
És un lloc tranquil i espaiós, on pots imaginar-te per un moment l'activitat que hi havia fa mil set-cents anys.

A Centcelles hi anem amb una missió molt especial. Es tracta de fer una panoràmica dels mosaics que es troben a la cúpula, a uns 10m d'altura. Els mosaics tenen una gran importància ja que són els més antics descoberts d'origen cristià sobre un edifici romà.

Utilitzem un pal neumàtic que pot arribar fins als 15 metres; i al cap de munt hi muntem un capçal motoritzat, controlat de forma remota. La càmera 5D MkII té l'opció de ser operada amb un ordinador i gestionar-ne tots els seus paràmetres. Així, un cop muntat tot el sitema, fem una llarga sèrie de fotos amb cercles de diferents angles, amb una òptica de 14mm.

Les condicons de llum no són massa bones per obtenir una definició de gran nitidesa i donades les oscilacions del pal, encara que mínimes, ens obliguen a utilitzar un ISO gran, 1600, per tenir una velocitat d'obturació de 1/60. Cosa que ocasionarà l'aparició d'un gra considerable en les imatges. Però el punt de vista serà insòlit. L'Alber Sierra també ens proposa d'enregistrar el so ambient, res en concret, tan sols l'acústica del lloc, cosa que fem amb la mateixa 5D ja que disposa d'opcions de captura d'audio. El micro no és de gran qualitt però suficient per captar l'ambient.

Els resultats han estat espectaculars, amb aquesta panoràmica suspesa 'a l'aire' que produeix fins i tot un cert vertigen. En el processat posterior, laboriós (ja que s'ha de fer 'desapareixer' el pal), també fiquem a punt una versió de visualització amb Flash, amb els botons 'oficials' de parimoni.cat i una opció que permet veure la panoràmica a pantalla complerta. Si disposeu d'altaveus podreu també escoltar el so de la sala.

L'esforç ha valgut la pena.

Detalls del patrimoni, una mirada particular

En la feina de documentar els elements del patrimoni sempre intentem ser rigorosos i representatius, aconseguir imatges descriptives lo més objectives possibles. Cal buscar el punt de vista més clar, la llum adequada, el focus precís, la composició equilibrada... i en la fase de 'laboratori' fer una correcció de llum i color formal, sempre ponderada, en alguns casos amb imatges preses amb carta de grisos.

Però sens dubte en molts indrets hem vist detalls, situacions, persones o simplement ombres que no podem resistir la temptació de buscar-hi una mirada més personal, un tractament subjectiu, arriscat o simplement experimental. És una visió menys objectiva i més de caire artístic, interpretant l'espai, la llum i els moments viscuts, però que ens han deixat d'una forma o altra una certa petjada emocional.

La majoria d'aquestes imatges se'ns queden al calaix, per un record personal o compartit amb amics, però ara hem decidit ferne una selecció i publicar-les en forma de galeria en aquest bloc. És la nostra mirada particular.

Avui us presentem el Monestir de Poblet. (28-5-09)

No eren pomes, eren figues!

Potser molts dels joves d'avui no ho saben, però abans la televisió no existia. Però no per això es deixaven d'explicar i representar històries fascinants, mitològiques i transcendents. Podien representar-se sobre pergamí, sobre fusta, sobre parets o esculpides en pedra. Els narradors d'històries d'altres èpoques utilitzaven aquestes representacions per il·lustrar els seus relats i deixar bocabadats petits i grans. Una cosa similar a la televisió, però més autèntic.

Per exemple en el claustre principal del Monestir de Santes Creus si pot trobar un fris que representa la creació d'Adam i Eva, els nostres primers pares. Aquestes imatges tallades en pedra estaven originàriament pintades de colors (una mena de falles de València però en miniatura). Els pas del temps n'ha deteriorat la pintura i alguns vàndal d'idees fanàtiques o simplement per ignorància n'han malmés molts elements.

Doncs resulta que un equip de recerca de patrimoni.cat ha realitzat un descobriment transcendental; i tot gràcies a la tècnica de les gigafotos. Ho podem comprovar en detall estudiant les imatges. En la primera podem veure el fris de la dreta (situada en les columnes d'un un angle del claustre), s'hi representa la creació de l'home, del primer home, Adam. Tot seguit podem veure amb tota claredat com literalment s'extreu Eva, la primera dona, d'una costella d'Adam mentre aquest dormia. Ostras, que fort! FRIS primer.

Ells dos van viure feliços al paradís, anaven nus i no sabien lo que era la vergonya. Podien menjar tots els fruits de tots els arbres excepte d'un, l'arbre del coneixement del bé i del mal. Llavors si passem a la segona escena del FRIS segon veiem lo que va passar. Resulta que una serp malèvola va temptar-los a incomplir el compromís i van menjar de la fruita prohibida. I vet aquí que a l'instant van sentir vergonya i es van tapar les parts íntimes.


Aquest fet dramàtic ocasionà l'expulsió del paradís i l'inici de la història de tot plegat.

I ara ve el descobriment. Des de fa segles es pensava que l'arbre prohibit era una pomera, però si mirem amb detall l'arbre on hi ha la serp, i les fulles amb les que es tapen, és una FIGUERA! i evidentment la fruita prohibida són les FIGUES.

Això trastoca segles d'injust menyspreu cap una fruita tan noble i preuada com la poma, i en rescindeix ser l'objecte de la culpa original. Ara els nostres pagesos podran de nou mostrar sense vergonya tan sucosa meravella.

L'equip de patrimoni.cat seguirem investigant ja que ens han arribat notícies que a la catedral de Tarragona hi ha unes imatges que confirmarien aquest descobriment. :-)

Gigafotos

Fa un parell de setmanes saltava la notícia a totes les portades de la premsa escrita, i també en els telenotícies dels principals medis de comunicació de tot l'Estat, que el Museo del Prado publicava, amb la col·laboració de Google, imatges de 14 obres mestres a una resolució enorme. Aquestes imatges permeten ser 'explorades' fins a un detall mai vist fins ara.

Cal explicar que a casa nostra fa ja dos anys, en aquest projecte de Patrimoni.cat, vam començar a produir imatges d'altíssima resolució que es poden mostrar en una pàgina web i ser visualitzades en un detall extrem.

La nostra història comença a mitjans de l'any 2006, quan vaig veure a Internet una imatge gegantina d'un fresc de Gaudenzio Ferrari, del 1513, que es troba a l'església de Santa Maria delle Grazie, a Varallo Sesia (Itàlia). La imatge era de 8,6 Gigapixels i es podia fer zoom sobre qualsevol detall d'una forma similar a la tècnica utilitzada pel GoogleMaps. Actualment la imatge ja no es troba a la web però els seus creadors, Hall9000, han realitzat altres treballs similars sobre pintura mural i arquitectura: HaltaDefinizione

Vaig estudiar a fons la tècnica i el desembre del 2006 vaig fer les primeres proves amb el mural 'Resurrectio' del pintor Josep Minguell, a l'església de Santa Maria de l'Alba de Tàrrega. El 9 de febrer del 2007 vaig composar una imatge de l'altar major del Santuari de Sant Ramon, a la Segarra, amb la tècnica ja depurada.

Es tracta de fer un 'mosaic' de fotos, amb un teleobjectiu, per després ajuntar-les amb un programa específic, com els que s'utilitzen per les panoràmiques. Posteriorment es retoca el color i la lluminància de la imatge resultant i es divideix en una munió de petits fragments (de 256 x 256 pix). El conjunt final s'integra en una pàgina web estàndard i permet visualitzar-se, amb un reproductor creat amb Flash, de forma interactiva i a temps real pel usuari. La tècnica no és complexa però requereix, en la fase de producció, d'una gran memòria i potència de processador per gestionar imatges tan i tan grans; mentres que per ser explorades es pot fer amb qualsevol ordinador personal. Actualment els límits teòrics fins on es podria treballar són imatges de 300.000 x 300.000 píxels, equivalents a una imatge de 100 x 100 m, en els que es podria veure en detall el cap d'una agulla i que el fitxer resultant ocuparia 250 GB. De fet, com em dit, és la tècnica que s'utilitza en el GoogleMaps i GoogleEarth.


Quan vam començar a planificar-ne la realització d'elements del patrimoni, encara no teníem nom per aquesta mena de fotos, va ser llavors quan Albert Sierra va inventar-se el terme 'GIGAFOTOS', realment molt encertat.

Al llarg d'aquests dos anys hem realitzat nombroses gigafotos del patrimoni, de pintura mural, retaules, escultures, arquitectura, paisatge, etc.

Alguns exemples:

Retaule d’advocació franciscana de Lluís Borrassà. Barcelona, entre el 1414 i el 1415
Pintura al tremp sobre fusta. 610 x 422 cm, provinent de l’antic convent de Santa Clara de Vic. Actualment al museu Episcopal de Vic.
Dimensions de la imatge: 6.636 x 8.702 pixels


Monestir de Ripoll, Portada de Santa Maria, s. XII.
Dimensions de la imatge: 29.329 x 23.359 pixels
Nombre total de pixels: 685.096.111 (685 milions de pixels)
que ocupa 2GB (amb TIFF)
a la web fragmentada en 10.580 imatges


Retaule de la passió, mort, resurrecció i ascensió de Crist de Bernat Saulet i col·laboradors Sant Joan de les Abadesses, entre el 1341 i el 1342 Alabastre. Vidre i restes de policromia. 292 x 192 x 20,5 cm Provinent de l’església de Sant Joan i Sant Pau. Sant Joan de les Abadesses (Ripollès)
Actualment al museu Episcopal de Vic.
Dimensions de la imatge: 8.705 x 12.957 pixels


Pintures renaixentistes, 1580
Església de Santa Maria, Arties (La Val d'Aran)
Dimensions de la imatge: 25.769 x 12.338 pixels
Judici Final, la Glòria i l’Infern


Hi han encara molts altres exemples que ens permeten apreciar i estudiar de forma detalladíssima les obres d'art del nostre patrimoni.

És fàcil deduir que aquesta tècnica s'anirà consolidant i ampliant a un nombre molt alt d'aplicacions, i es convertirà en una eina imprescindible d'estudi i divulgació.

Paratges del Patrimoni

Aquest és el primer vídeo d'una sèrie de paratges del patrimoni de Catalunya.
Podem veure-hi imatges de Miravet, Siurana de Prades, Scaladei, Corbera d'Ebre, Santes Creus i Castell de Miravet al llarg de l'any 2008.
Han estat enregistrades amb una càmera de vídeo Panasonic HVX 200.
::veure vídeo::

El pas del temps

Per fi tenim muntat el vídeo. Hem recopilat unes sèries de fotos fetes amb la tècnica del 'time-lapse', o sigui fetes amb intervals fixes i muntades com a seqüència animada a 25 imatges per segon. Hi hem afegit una música calmada i el resultat és prou interessant. Aquesta tècnica és coneguda de fa molt de temps, però especialment notable és el film Chronos de Ron Fricke rodat amb 70mm el 1985. Pràcticament sense guió, tan sols acompanyat per la música de Michael Stearns, ens porta a una visió contemplativa del mon on vivim. Realment impressionant.

Pla de l'Estany i La Garrotxa, els colors de la tardor

Fa temps vaig avisar uns amics que viuen en una casa al mig del bosc, entre el Pla de l'Estany i la Garrotxa, que quan les fulles dels arbres canviessin de color m'avisessin. Doncs fa pocs dies em van telefonar i em van dir: ara és el moment!

La primera visita va ser al Pla de l'Estany, a un petit poblet anomenat Pujals dels Cavallers, d'unes deu o dotze cases, amb una petita església romànica del S.XI, Santa Eulàlia. Ens hostatgem a l'antiga rectoria, on viuen els nostres amics. La vida aquí és plàcida i tranquil·la. El nostre amic Toni és il·lustrador naturalista i pot viure i treballar en aquest entorn de forma privilegiada. Ens ensenya el galliner, l'hort, la bassa amb una parella d'ànecs xinesos i... un falcó. A la nit hi ha un silenci balsàmic, tan sols de tant en tant es sent el crit d'una òliva que viu en el campanar.

M'he llevat de matinada per fer fotos 'time-lapse' de la sortida de sol. Hi ha molts núvols, però alguna cosa en sortirà.

La següent estada és a casa d'uns amics de Falgons, entre Sant Miquel de Campmajor i Mieres, al bell mig dels boscos de roures i arbres caducifolis que tenyeixen de color el paisatge. Des de la cabana on passo la nit puc veure el Santuari de la Mare de Déu del Mont i fins i tot el Canigó. Aquesta nit plou, però a mig matí treu el cap el sol, que aprofitem per sortir al nostre proper objectiu: la Serra de Finestres.

Una petita carretera, molt tranquil·la, que travessa boscos frondosos i plens de color, ens porta de Falgons a Mieres; allí cal enfilar-se per una pista fent ziga-zaga que, al cap d'uns kilòmetres, ens porta fins a la 'Talaia Ibèrica' des d'on es pot veure bona part de la Garrotxa, el Pla de l'Estany, l'Empordà i fins i tot el Golf de Roses. En aquest bell indret podem contemplar l'escultura anomenada 'Dama de la Garrotxa' obra de l’escultor Piculives per honrar la memòria de l’arqueòleg Miquel Oliva i Prat, vinculat des de molt jove al Museu Arqueològic de Girona.

Seguint el camí en un revol podem ja veure el Santuari de Santa Maria de Finestres, el nostre proper objectiu. Seguint amunt arribem fins als peus del Puigsallança, un dels cims més alts de la zona. Allí deixem el cotxe i ens enfilem per un camí que faldeja per l'obaga. Ens endinsem en el bosc i amb poca estona podem ja gaudir de la seva bellesa extraordinària. Caminem per una catifa multicolor amb un silenci penetrant. Fins i tot els passos s'esmorteixen pel gruix del fullatge. Sentim la força i presència del bosc, la humitat que omple els marges de molses i petites falgueres, les fulles que aquí i allà van caient com una pluja daurada i de tant en tant un raig de sol que penetra entre l'espessor del brancatge. Trobem rastres dels senglars que remenen el terra buscant alguna arrel, i en el fons del bosc se senten crits d'ocells que ressonen en l'espessa penombra sense saber d'on vénen... Ens sembla haver entrat dins un quadre de Maurici Vallsquer, pintor i pessebrista olotí que va recrear en les seves teles el color d'aquests paisatges.


En un punt del bosc, després d'una hora de camí ens enfilem amunt per un sender fins arribar a una clariana que ens portarà fins l'antic monestir de Finestres, construcció austera, d'origen romànic i que fou priorat benedictí fins el 1836. Aquí reposem una estona i gaudim del paisatge que avui, gràcies a les pluges de la nit, és especialment clar.
El descens el fem per la solana, enmig d'alzines clapejades de líquens i al terra grans pedres cobertes de molsa.

Passem la nit en una casa de pagès, Cantallops, prop de Santa Pau que serà el nostre proper objectiu.


Santa Pau es troba en mig de la zona volcànica de la Garrotxa, entre Mieres i Olot. D'origen medieval, conserva l'estructura murallada i en els seus carrers es percep una digna noblesa. En les llindes de moltes cases es poden trobar inscripcions sobre els noms dels antics propietaris, el seu ofici i l'any, fins i tot figures en baix-relleu. Es diu que a Santa Pau 'les pedres parlen'.

Teníem la intenció de fer una panoràmica de 360° de l'anomenat Firal dels Bous, una magnífica plaça porticada, amb finestrals gòtics i balconades de fusta. En la mateixa plaça hi trobem l'església de Santa Maria (s. XV) i el castell (s. XIII). Però ens hem trobat amb la decepció que la plaça es troba plena de cotxes. Hem preguntat a l'ajuntament sobre el tema i ens han dit que és pràcticament impossible deixar la plaça neta ja que els propis veïns s'hi oposen. És una llàstima.

Quan marxem al carrer Major trobem una portalada que ens crida l'atenció ja que té uns plats enganxats a la porta. Dins hi trobem un escenari barroc, ple de ceràmiques artesanes originals. Aquí hi viuen i treballen Ramon Romeu i Esther Guillén, que modelen el fang i el couen dues vegades fins a donar-li una gran duresa. Comprem una peça que penjarem a casa nostra i ens recordarà aquest bell indret.


És l'hora de dinar i en Ramon ens recomana el restaurant Can Xel on diu menjarem bé amb un bon preu. I no li ha faltat raó ja que disposen d'uns menús de molta qualitat amb un tracte familiar. Deu ser per això que porten 75 anys d'ofici. Aquí finalment hem pogut degustar els famosos 'Fesols de Santa Pau'. Amb una recepta senzilla es pot fer un plat realment exquisit.

Ens dirigim cap a Olot on tenim el nostre darrer objectiu: el museu dels Sants.
Aquesta ha estat sens dubte una de les grans sorpreses del viatge ja que no esperava un festival d'imatges com aquest. Ens rep la Pilar Farrés, directora del museu, que ens explica efusivament la història de la casa, que va ser estudi del pintor i escriptor Marian Vayreda.

En la planta baixa de l'edifici i ha un autèntic 'magatzem' de sants que donen una sensació surrealista total. Centenars de figures 'venerables' ordenadament afilerades, pintades amb goma laca i numerades. Esperant una comanda per ser 'copiats' amb un motllo de guix. N'hi ha per totes les devocions: Sant Sebastià, Santa Llúcia, Sant Josep, Sant Pancràs, Santa Eulàlia, Sant Jordi, Sant Jaume, els Nens de Praga, Sant Cristòfol, la Immaculada i el Sagrat Cor... tots ells amb els seus atributs. Però l'autèntic secret dels Sants d'Olot, tal com ens explica la Pilar, és la 'pasta' amb la què fan les figures ja que conté serradures (de fusta), el que permet que siguin 'beneïts' segons un decret eclesiàstic del 1887. Surrealisme en estat pur.

En la primera planta hi ha una fantàstica col·lecció de sants 'acabats' amb policromia, daurats, amb corones i complements. Tot molt ben il·luminat i presentat. És curiós trobar també elements 'profans' com capgrossos, gegants, dracs i imagineria laica; algunes de les peces realitzades durant el període revolucionari de la guerra civil, però en el que mai no es va deixar de fer figures religioses ja que suposaven una font d'ingressos en les exportacions, cap a sudamèrica especialment.

En el soterrani hi ha però una nova sorpresa, ja què resulta que s'hi manté actiu un taller de sants, que segueix reproduint la imatgeria amb els mètodes tradicionals. Una vintena d'artesans continuen modelant, emmotllant, polint, pintant, daurant, brunyint... i un munt de tècniques d'una antiga i llarga tradició. Avui dia les comandes vénen sobretot de països llunyans com l'Europa de l'Est i el Japó.
Un museu realment molt recomanable per visitar.


Han estat uns dies molt intensos, amb moltes experiències, però no ens en volem anar d'aquestes comarques sense fer una passejada per la Fageda d'en Jordà. Passejar pel mig del bosc, trepitjant aquesta immensa catifa daurada és una experiència relaxant que ens omple de pau. No em puc resistir a fer una panoràmica d'aquest lloc per compartir-ho, si més no virtualment, amb els que no ho coneixen.

Horta de Sant Joan i Arnes

Hem passat la nit a un hotel de Gandesa, un hotel bastant gran, però novament ens hem trobat sense poder connectar a Internet doncs increïblement no disposen d'aquest servei. Ara ens dirigim cada cop més a l'interior i a poblets més petits, i això ens fa pensar que ja no ens podrem comunicar per aquest mitja per uns quants dies.

Enfilem per la carretera de Bot, travessant molts caps de vinyes, i adonant-nos cada cop més com el massís dels Ports domina el paisatge amb la seva imponent presència.

A Horta de Sant Joan el primer que fem és dirigir-nos a l'oficina de turisme per tal que ens orientin sobre on trobar allotjament, hi ha bastanta oferta sobretot de turisme rural, fondes i albergs. Optem per l'alberg 'Els Olivers'. Es tracta d'una casa gran, antic magatzem de fusta, que es va reconvertir en un alberg rural per a famílies i petits grups. Les habitacions són àmplies i amb lliteres, però si hi ha disponibilitat se'n pot disposar de forma individual. Curiosament en obrir els portàtils ens adonem que hi ha un senyal obert de wiffi. Ostres quina sorpresa! Estarem bé aquí.

Anem per feina i ens dirigim al nostre primer objectiu: Arnes. Es tracta d'una petita localitat a pocs quilòmetres d'Horta. EL seu principal element patrimonial és la casa de la vila, d'estil renaixentista. Tan sols se'n conserven les façanes, ja que el segle XIX va ser cremada durant les guerres carlines.
El dia és molt clar i fa una forta calor. La setmana passada va ser la festa major i encara hi ha senyeres pels carrers. A la part baixa de l'edifici hi ha unes porxades amb uns bancs de fusta on els vells del poble es troben per fer-la petar. La nostra presència anima als avis i un d'ells ens explica que era paleta i que va participar en la restauració de l'edifici. La calma d'aquest indret i l'afable caràcter d'aquesta gent en fan un lloc entranyable.
Recentment Arnes ha esdevingut un punt atractiu del que podríem anomenar 'turisme de baixa intensitat', ja que és l'inici de la VIA VERDA, una iniciativa molt interessant que ha reconvertit una antiga via de ferrocarril en un camí de 52 Km per fer excursions a peu o amb bicicleta. Amb inici a Arnes, passa per Horta de Sant Joan, Bot, Santuari de la Fontcalda, Pinell de Brai, Xerta, Aldover i acaba a Tortosa [+info].

De tornada cap a Horta podem contemplar la magnificència dels Ports i a primer terme les Roques de Benet, que en caure la tarda adquireixen unes tonalitats daurades. Els Ports de Besseit són segurament un dels Parcs Naturals de Catalunya menys coneguts però més interessants. Es poden fer diversos itineraris i disfrutar amb un paisatge ple d'indrets sorprenents: masos, fagedes, fonts, coves, singleres, arbres monumentals, flora i fauna.

A uns dos quilòmetres del nucli urbà veiem la muntanya de Santa Bàrbara i als seus peus Sant Salvador d'Horta o, com prefereixen anomenar-lo aquí, el Convent de la Mare de Déu dels Àngels.


Construcció iniciada per l'Ordre del Temple i continuada més tard pels hospitalers. Al segle XVI passa a mans dels franciscans fins al 1835 en què van ser desposseïts de les seves propietats. Guerres, diversos saquejos, incendis i el desballestament privat van deixar aquest monument en un estat ruïnós.
Els darrers anys ha estat restaurada l'església i els dos altars barrocs i s'ha habilitat una sala per exposicions. S'hi celebra el culte en dies especials i es visita de forma guiada pel seu caràcter històrico-artístic.

A l'ajuntament d'Horta ens han deixat les claus, però resulta que a l'entrar ha sonat una alarma que se sentia des del poble... Ups! no ens han dit res d'una alarma... hem trucat a l'ajuntament, als de la central d'alarmes i a mig poble ja que temia ens poguessin venir a detenir en pocs minuts... Per sort hem aclarit la situació i hem pogut fer la feina sense més impediments.

Especialment ens hem entretingut dins el claustre, d'estil renaixentista, inicialment de dos pisos però que tan sols se'n conserva un en peu. A la part del mig hi ha una cisterna (o pou), bastant fonda en la que hi podem veure aigua.

Els claustres sempre els he trobat deliciosos ja que s'hi respira una pau especial, una calma que convida a la reflexió. La llum va canviant en els diferents moments del dia i tan sols se senten els ocells que fan niu en els vells murs. Poso la mà sobre les pedres un moment i penso en els milers d'històries que ens explicarien si poguessin parlar.

Un cop acabada la feina, quan ja es comença a fer fosc, tornem a l'alberg Els Olivers, on tenim ocasió de parlar una bona estona amb en Jordi, el seu propietari, que lluny de sorprendre's, reconeix perfectament tot el nostre equipament: càmeres, ordinadors, capçals, etc. Resulta que va ser un dels responsables de la distribució de sistemes AVID a les grans productores i corporacions televisives del nostre país. Ostres, sorprenent! Era un expert màxim en temes d'edició professional de vídeo. Durant molts anys treballant en aquest camp, tant tècnicament com en els aspectes més enrevessats del màrqueting. Cansat de l'agitació urbana i de les trifulgues empresarials, va decidir tornar al poble i fer-se càrrec de l'alberg que havia creat el seu pare. Ara entenc com en aquest lloc tan apartat hi hem trobat una connexió wiffi!

A la nit, després de donar un tomb pel la plaça i menjar alguna cosa a unes taules que els bars munten al mig del carrer, em poso a la terrassa de l'alberg a connectar amb el meu fill David que es troba a Ramala...(!), parlem i ens veiem per la webcam dels portàtils. Qui ho hauria dit, parlant des de la Terra Alta amb Palestina. I encara hi ha gent que aquesta setmana m'ha preguntat per a què necessitava el wiffi...

Al matí ens llevem amb un cel clar, i puc veure per la finestra el perfil dels Ports, amb els primers raigs de sol que il·luminen les Roques de Benet. Hem estat bé en aquestes terres.

Després d'un bon esmorzar, ens asseiem una estona sota l'ombra d'una morera i conversem afablement amb en Jordi. La Maria aprofita per preguntar molts detalls tècnics sobre els sistemes Avid i sobre l'edició professional. Jo amb un moment munto l'equip i faig una panoràmica del lloc i del moment que hem obsequiat al Jordi per si en vol fer ús per la seva web. Ha estat sens dubte un inesperat i fructuós encontre.